Perdona'm...

Quina paraula veritat? Ho sento.... perdona'm.... quines grans paraules quan es pronuncien de cor i que difícil a vegades és demanar discules a algú que has pogut ferir.

Tot allò que ens passa a la vida ens deixa una senyal marcada a dins nostre, les coses bones i les dolentes, les bones accions i les no tant bones...  Quan les coses les fem bé aquell fet, la vivència, la situació la grabarem en un lloc increible dins nostre que ens ajudarà a crèixer i a seguir endavant. Però quan una cosa no ha estat com volíem, hem causat mal sense voler, o no hem actuat correctament, allò també se'ns graba  a dins nostre i es  pot convertir en una lacra per que puguem avançar.

La vida és un somni, un somni del qual no sabem quan despartarem i tots els fets que et van passant et mostren que hi ha coses que són molt importants. Viure el present i l'aquí i l'ara és vital i el passat, per molt que el vulguèssim canviar ja no es pot fer. Però el que sí que podem fer és millorar el nostre present.

La qualitat del nostre present determinarà la qualitat del nostre futur.

No sóc partidaria de tapar les coses per que són pasades i per tant ja no té cap sentit, m'agrada poder dir aquestes paraules quan una cocsa he fet malament.

Ho sento.

Diuen que no hi ha persona que valori més el perdó que aquell que en algun moment l'ha necessitat. I tothom l'ha necessitat alguna vegada, sinó diuem-me, la gent és perfecte? ningú s'ha equivocat mai? no, oi? doncs potser hauríem de començar a saber demanar perdó i alliberar aquell passat per viure més bé el present.

És molt important saber demanar perdó igual que és imporatant saber perdonar. No és valid allò que diuen de perdono però no oblido, si no oblides es que realment no has perdonat i et queda molt rencor a dins. Les dues coses es demostraran amb fets, d'una banda i de l'altre, i amb les actituds. Lo important és voler-ho fer.

Igual que tot té la seva cara, tot té la seva creu, tot dolor ve acompanyat de plaer, tot lo blanc té la seva part de negre, tot el que puja baixa.... segur que tot té un per què i que el dolor que sents té una explicació. Tot és una polaritat. A vegades hem de pensar que si un fet o una situació es va donar de certa manera o va passar d'una certa manera es per que havia de passar així, per un i per l'altre i depen de les dues parts saber-ne extreure la lliçó corresponent.

Un dia un mestre em va dir, les coses les pots apendre per les bones, però si després de moltes senyals que et posa la vida ets incapaç de captar-ho, t'ho ensenyarant d'una manera més dura. Però pensa que qui fa el mal aparentment i qui es la victima aparentment, no ho són, els dos formen part d'una obra de teatre en la qual han hagut d'interpretar aquell paper per que el guió estava escrit. Tots dos havien d'apendre una cosa però cadascú d'una manera i una cosa diferent. No hi ha culpables ni víctimes.

Però una vegada sabem que aquest paper que hem interpretat és dur i a més hem pogut ferir a una persona que ens estimem per que no demanem perdó?

És humà cometre errors o simplment tenir diferents punts de vista, a vegades diries "jo no ho hagués fet així" però no oblidem que tu ets tu i ell és ell, però es meravellós poder obrir el cor i reconèixer l'error  i demanar disculpes i dir que t'estimes a qui hagis pogut ferir.  El que està clar es que si els llaços d'amistat, d'apreci i d'amor són lo suficientment forts el temps recolocarà les coses, sino potser es trecnaran però almenys estarem bé amb nosaltres mateixos.

Disposats a demanar perdó i perdonar? Jo sí!

HO SENTO, PERDONA'M, T'ESTIMO.

Voler és poder!

Avui us deixo amb un texte per pensar, per que agafeu i el llegiu lentament. Per que de cada frase n'extraieu una reflexió. Per que el poder està dins teu, i per que el pots fer sortir. Perque mitjançant la teva conciència i l'obertura de la teva nova conciencia, aquesta que vas obrint, t'espera el millor de tu, la teva essència més pura, la teva llum.

Si piensas que estás vencido, lo estás.

Si piensas que no te atreves, no lo harás.

Si piensas que te gustaría ganar pero no puedes, no lo lograrás.

Si piensas que perderás ya has perdido.

Por que en el mundo encontrarás que el éxito comienza con el pensamiento del hombre.

Todo está en el estado mental y en tu SER.

Por que muchas carreras se han perdido,

antes de haberse corrido,

y muchos cobardes han fracasado

antes de haber su trabajo empezado.

Piensa en grande y tus hechos crecerán.

Piensa en pequeño y quedarás atrás.

Piensa que puedes y podrás.

Todo está en el estado mental.

Si piensas que estás aventajado, lo estás.

Tienes que pensar bien para elevarte.

Tienes que estar seguro de ti mismo antes de intentar

ganar un premio.

La batalla en la vida no siempre la gana el hombre más fuerte,

o el más ligero,

por que, tarde o temprano, el hombre que gana

es el que cree poder hacerlo.

Com saps que una relació s'ha acabat?

Pocs contes et deixen la boca oberta com aquest…..

LA PRINCESA BUSCA MARIDO (Jorge Bucay)

Había una vez una princesa, que quería encontrar un esposo digno de ella, que la amase verdaderamente. Para lo cual puso una condición: elegiría marido entre todos los que fueran capaces de estar 365 días al lado del muro del palacio donde ella vivía, sin separarse ni un solo día.

Se presentaron centenares, miles de pretendientes a la corona real. Pero claro al primer frío la mitad se fue, cuando empezaron los calores se fue la mitad de la otra mitad, cuando empezaron a gastarse los cojines y se terminó la comida, la mitad de la mitad de la mitad, también se fue.
Habían empezado el primero de enero, cuando entró diciembre, empezaron de nuevo los fríos, y solamente quedó un joven.

Todos los demás se habían ido, cansados, aburridos, pensando que ningún amor valía la pena. Solamente éste joven que había adorado a la princesa desde siempre, estaba allí, anclado en esa pared y ese muro, esperando pacientemente que pasaran los 365 días.

La princesa que había despreciado a todos, cuando vio que este muchacho se quedaba empezó a mirarlo, pensando, que quizás ese hombre la quisiera de verdad. Lo había espiado en Octubre, había pasado frente a él en Noviembre, y en Diciembre, disfrazada de campesina le había dejado un poco de agua y un poco de comida, le había visto los ojos y se había dado cuenta de su mirada sincera.

Entonces le había dicho al rey:

- Padre creo que finalmente vas a tener un casamiento, y que por fin vas a tener nietos, este es el hombre que de verdad me quiere.

El rey se había puesto contento y comenzó a prepararlo todo. La ceremonia, el banquete e incluso, le hizo saber al joven, a través de la guardia, que el primero de Enero, cuando se cumplieran los 365 días, lo esperaba en el palacio porque quería hablar con él.
Todo estaba preparado, el pueblo estaba contento, todo el mundo esperaba ansiosamente el primero de Enero.

El 31 de Diciembre, el día después de haber pasado las 364 noches y los 365 días allí, el joven se levantó del muro y se marchó. Fue hasta su casa y fue a ver a su madre, y ésta le dijo:

- Hijo querías tanto a la princesa, estuviste allí 364 noches, 365 días y el último día te fuiste. ¿Qué pasó?, ¿No pudiste aguantar un día más?

Y el hijo contestó:

- ¿Sabes madre? Me enteré que me había visto, me enteré que me había elegido, me enteré que le había dicho a su padre que se iba a casar conmigo y, a pesar de eso, no fue capaz de evitarme una sola noche de dolor, pudiendo hacerlo, no me evitó una sola noche de sufrimiento. Alguien que no es capaz de evitarte una noche de sufrimiento no merece de mi, Amor, ¿verdad madre?

Cuando estás en una relación, y te das cuenta de que pudiendo evitarte una mínima parte de sufrimiento, el otro no lo hace es, porque todo se ha terminado.

Com us he quedat? Jo aquí faria una reflexió, clar que aquest conte està enfocat cap el tema de parella, però no creieu que també es pot aplicar a una feina, per exemple? Quan anar a treballar ja s’ha convertit en una tortura, en un patiment diari i arriba un dia que mires al teu voltant i dius, que és això? On estic i qui m’envolta!

O potser també ho podem aplicar a una relació d’amistat, quan desprès d’intentar picar porta o quan veus que algú ja no està tant de cara sinó que una mica d’esquena potser és necessari agrair els moments viscuts però ha arribat el moment de que cadascú segueixi el seu camí.

Però tot i el que diu el conte, potser no hi afegiríeu una cosa més? el conte de desamor, al conte d’una feina o d’una amistat o el conte del que creieu necessari?

Jo pensava que potser el que li falta a aquest relat, es que el futur príncep parlés amb la princesa, el dir sincerament i de cor a cor que t’ha fet mal, per que no t’ha estalviat ni una sola nit, ni un sol moment de patiment podent-ho fer. Per que s’ha d’obrir el cor i l’altre persona sempre té el dret a sentir el que sents i tu no has de tenir por de mostrar-ho.

“Los que de corazón se quieren de corazón se hablan!”

Un dia algú em va dir, quan al teu costat tens una persona negativa (diga-li persona, fet, feina, acció…) has d’estimar-te lo suficient per allunyar-te i dic jo que, per fer això, has de tenir molt treballada la teva autoestima (estimar-te molt) i la valentia.

Queda tant per fer....

.... Ni príncep!

"El poder del Ahora"

La inspiració avui l'he trobat en unes frases que una super bona amiga i més que amiga angelet amb potes, la Lola, va penjar fa uns dies al Facebook. Unes frases d'aquest meravellós llibre que des d'aquí recomano 100% que és "El Poder del Ahora".

 

Explicar aquest llibre amb unes breus ratlles és impossible per que és un llibre molt intens amb molts conceptes que cal anar a poc a poc assimilant però a mi, em va donar realment una visió diferent de la vida tal i com l'entenia en aquell moment. Són d'aquells llibres que t'aporten una visió diferent a la que estaves contemplant i que són un autèntic bàlsam per l'ànima de qualsevol persona.

En la societat en la que vivim on estem subestimant el temps que tenim i anem corrents a tot arreu, fem les coses automàticament i sovint estem inmersos en unes rutines que ens fan fer les coses com si fòssim robots, hem perdut el valor del present. La majoria de la gent viu amb una cama al passat i l'altre al futur, inmersos amb coses del passat i alhora planificant la seva vida en funció d'alguns fets que encara han de passar. Quantes vegades no hem dit això ho deixo per demà! o això ho faré quan passi lo altre... però i l'avui? i aquest instant? i l'ara? i aquest mateix segon? el contemples?

Heu pensat si realment esteu vivint cada dia? realment viviu 365 dies a l'any o el que esteu vivint és un mateix dia 365 cops? per que és diferent una cosa que l'altre.

Hem de sortir de les rutines hem de pensar que cada segon de la nostra vida és únc i especial no podem malgastar l'Ara pel demà i no podem estar anclats en l'ahir.

Este momento —el Ahora— es la única cosa de la que nunca puedes escapar, el único factor constante en tu vida. Pase lo que pase, por más que cambie tu vida, hay una cosa segura: siempre es Ahora.
Eckhart Tolle

 

 

 

Hi ha molts moments que la nostra ment ens traiciona i ens porta en moments del temps que són ficticis. Tothom hauria de fer acallar la seva ment, la ment pensant per escoltar només lo més profund del seu SER. 

 

 

 

 

 

Pensem un moment amb això, suposem en el cas de la por i de l'ansietat, tots hem viscut en algun moment de la nostra vida un moment de bloqueig emocional. Hi ha moments que sorgeixen en relació a un fet o a una situació que encara no ha passat, la nostra ment concient ens fa sentir la por (abans d'hora) i el cos activa tots els seus sistemes d'alerta i pots sentir en aquell moment un atac de pànic o una crisis d'ansietat per alguna cosa que potser, encara no ha passat. Ens avancem a uns fets que estan al futur. 

En aquest llibre vaig llegir una cosa molt pràctica i molt explicativa del que és viure en el moment present. L'autor ens diu que per exemple quan sentim el sentiment que sigui, el de rabia, dolor, por, pànic, ansietat.... ens parem un moment... fem una respiració profunda i ens preguntem: quin problema tinc ara? entenent l'ara com aquest precisament instant? veureu que si ho poseu en pràctica en aquest precís segon direu cap. I això és: CAP PROBLEMA! i si no hi ha res, no hem de tenir ni por, ni ansietat, ni rabia, ni tot un llarg etcètera.

 

També ens comenta que no hem d'oposar resistencia als sentiments, simplement els hem de reconeixer i sentir-los en aquest precís moment i quan els hi donem aquest reconeixament, de portar-los al moment present, els hi traiem la "importancia" i el "valor" que volen tenir i amb això arriba l'acceptació que fa que transmutem el dolor, la pena, la rabia, la por.... i alhora visquem intensament l'alegria, l'amor, l'esperança...

 

Això simplement és una petita mostra del valorar el present.

 

 

 

 

Hem de deixar enrrera els automatismes i deixar de no valorar cada instant de vida. Per que hem d'omplir de vida cada dia. Fent petites coses, per exemple si aneu cada dia a la feina pel mateix lloc per què no un dia us tireu a la piscina i passeu per una altre lloc per veure coses diferents? per que hem de seguir sempre les mateixes rutines? feu un dia una petita "bogeria" (bé més que bogeria, canvi de rutina) un dinar improvitzat, agafant un entrepà i anar-lo a menjar a sobre un turó o al mar.... sol o acompanyat i com aquestes petites coses mil més! omple de vida la vida!!! No us n'adonareu però en el mateix moment que esteu prenent la decisió de canviar, encara que sigui una cosa molt petita, esteu fent girar l'Univers cap a la vostra direcció i us esteu enfocant cap a la vostra nova realitat, aquella que desitgeu que passi i l'Univers apunta allò que estàs desitjant.

 

 

 

 

 

Es mejor vivir un minuto intensamente

que cien horas sin sentido!

 

 

Dediquem temps a nosaltres mateixos, i quan dic això dic al temps individual de nosaltres com a SERS, invertim en el nostre propi benestar, en el nostre equilibri, per què només quan puguem estar bé amb nosaltres mateixos ho estarem amb el nostre entorn. Fem-ho a través d'un massatge o d'una terapia, d'una trobada amb els amics o un dia de festa! Cuidem-nos per fora però també per dins.... jo quan vaig amb la meva meravellosa perruquera l'Eva surto com nova! per fora per que ella és una gran professionbal però per dins per que està allà és una autèntica terapia també!

 

Com vaig llegir recentment:

 

No es lo mismo tomar un café por la mañana porque “siempre lo hago así”, que tomar un café por la mañana porque “me encanta”.
No es lo mismo ir a trabajar porque “tengo que ir”, que ir porque “hoy quiero hacer un buen trabajo”.
Ni es lo mismo dar un beso de buenos días porque “cada día lo hago”, que dar un beso de buenos días porque “gracias a ti, hoy de verdad será un buen día”.

Canviar tot això està a les nostres mans i es comença per viure el moment present així que....

Què passarà d'aquí 30 dies? haurem viscut realment 30 dies

o un mateix dia 30 vegades?

Traiem-li tot el partit possible a la nostra vida, a cada instant, per que cada moment és únic i irrepetible.

Vivim intensament.

No fa falta grans coses simplement petits canvis d'actitud que marcaran la diferencia i et portaran al meravellós camí de la vida plena, de la VIDA amb majúscules.

 

El teu entorn, el teu mirall, el teu reflex...

Fa uns anys em van explicar una de les varies lleis Universals que hi ha. La llei del reflex o del mirall. És una llei molt profunda, almenys per mi, per què et fa reflexionar molt sobre tu mateix.

Moltes vegades tenim tendència a queixar-nos d’una persona, d’una situació, d’un fet… o simplement lamentar-nos d’allò que ens envolta i no ens agrada. Quantes vegades heu dit per què em passa això a mi? Doncs segurament una part de la resposta a aquesta pregunta quedarà una mica contestada amb l’explicació d’aquesta llei Universal.

L’Univers és molt savi i hem de partir de la base que estem aquí per viure i per aprendre amb l’objectiu de viure totes aquelles experiències que ens permetin evolucionar si a més tenim la sort de saber-ho fer bé i d'entendre una mica la vida ho podrem fer alhora sent feliços. Així que, per què no comencem a entendre com funciona tot això i de pas vivim bé? Segur que podem!

Aquesta llei ens diu que tota persona o situació és un reflexa teu. Igual que és dins és fora.

Igual que quan ens mirem en un mirall podem deduir pel nostre aspecte si estem contents o enfadats, si fem bona cara o mala cara, etc. Si analitzem el nostre entorn podem també deduir quins aspectes del nostre interior o de la nostra vida fallen.

I com fas aquest anàlisi? Doncs pensa per un moment que tot allò que detestes d’una persona que t’envolta, en major o menor mesura hi ha una part de tu que ho té. Com t’has quedat després de llegir això? Per que jo vaig dir un rotund: si home! Però després pensant, duran dies, setmanes o inclús mesos, vaja de fet a vegades encara hi penso, el que ens està dient aquesta llei és que, per exemple, si no t’agrada gens lo caòtic que és el teu jefe, segurament hi ha una part de tu que és caòtica o que està passant per un moment de caos.  I com que vivim en un món dual, per contrapartida tot allò que admires d’una persona també és un reflexa teu. Menys mal oi? Una cosa compensa l’altre!

Ara aquí hem de posar matisos, això vol dir que veus a algú per la televisió, per exemple, que és “odiós” això significa que tu ets com ell? No! Per suposat que no. Aquesta llei ens diu que simplement hem d’analitzar el nostre entorn més pròxim per que el que tenim més aprop és un reflexa de nosaltres mateixos.

I com hem d’actuar amb això? A diferencia de voler canviar la situació que ens molesta o a la persona, de fet hi ha gent que es passaria la vida canviant la vida dels altres, el caràcter de qui no li agrada la situació molesta, etc. El que hem de fer és canviar aquesta “característica” en nosaltres mateixos, si canviem nosaltres, per aquesta llei d’efecte mirall canviarà el nostre entorn

"Todos quieren cambiar al mundo,

pero nadie piensa en cambiarse a sí mismo" 

León Tolstoi

Quan es compren aquesta llei deixes de voler canviar a les persones per que tu et sentis més còmode. Observaràs l’exterior i canviaràs el teu interior. És un error greu voler canviar a la persona que tens al costat: és un símptoma de negació a la realitat!

Quan més et molesti una característica  d’una persona, més està la teva ànima intentant atreure un reflexa a la teva atenció, per que li facis cas.

Pensa amb una persona del teu entorn que realment admiris i t’agradi alguna qualitat d’ella. Aquesta qualitat està en tu mateix i l’Univers no te l’ha posat al teu costat de casualitat. Així que cultiva aquesta qualitat i afiança-la a dins teu i més persones d’aquest estil atrauràs a la teva vida.

Aquesta llei el que realment vol fer es atraure la teva atenció cap a alguna cosa, si l’Unives vol que hi paris atenció es diu que t’ho mostrarà de tres maneres diferents. Veiem alguns exemples. Imagineu-vos que en un mateix dia us trobeu 3 ocells amb les ales fracturades, un bon anàlisis seria pensar que què tens a la teva vida que no et permet “volar” com voldries. O una altre exemple...de cop se’t comencen a fondre totes les llums que trobes, se’t fonen les del cotxe, després alguna de casa, analitza, vols dir que no et falta llum? O que és correcte per on vas? Es tracta d’analitzar aquestes petites o grans senyals que ens ofereix la vida.

Es tracte també de pendre's-ho com un joc.... el joc de les senyals!

Amb la dita popular de que l’Home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, jo sempre dic que quan  t’ensopegues varies vegades amb la mateixa pedra, ja sigui un mateix tipus de persona o situació el millor que pots fer es ajupir-te a mirar la pedra!!! Si elimines la pedra no t’entrebanques.... així que eliminem les pedres interiors i potenciem allò que realment ens agrada i el nostre entorn canviarà però no intentem canviar el món exterior sense haver-ho fet interiorment.

Així que mai intentis cambiar a una altre persona

per que t'està reflectint a tu.

Dirigeix la teva mirada al teu interior i canvia't a tu mateix

Amb el temps el teu entorn serà diferent! 

Les emocions

"Hoy seré dueño de mis emociones.

Si me siento deprimido, cantaré.

Si me siento triste, reiré.

Si me siento enfermo, redoblaré mi trabajo.

Si siento miedo, me lanzaré adelante".

OG Mandino

Avui volia parlar de la importància de les emocions. Durant molt anys, vaja, segles les emocions han estat tapades per diferents creences que hi havia en la societat. Els homes no podien plorar, les dones no es podien revelar davant l'home i així un llarg etcètera.

"Mil miedos ancestrales obstruyen el camino

hacia la felicidad y la libertad....

Pero el amor puede conquistar al miedo".

Bertrand Russell

Afortunadament cada vegada més s'està donant importància a les emocions. O més que importància se les està col·locant allà on corresponen.

Si analitzem la paraula emoció, veiem que e-motion significa "energia en acció" i a mi m'encanta aquesta definició per que inclou la paraula energia, i més endavant parlarem de com afecten les emocions en el tema de la salut i com està lligat al cos energètic humà.

Les emocions tenen un paper clau en la nostra vida. En un procés de presa de decidions (sigui la decisió que sigui: personal, professional etc.) hi tenen un pes significatiu, però a més les nostres emocions condicionen moltes vegades el nostre dia a dia. Qui no ha dit alguna vegada "avui no tinc el dia", "no t'acostis que mossego" o coses per l'estil? Ningú oi?, en algun moment o altre una emoció ha governat algun moment o algun dia de la nostra vida. I això no és dolent, sempre hi quan ho sapiguem canalitzar.

Ens hem d'anar posant màximes.... per exemple... que hi hagi un dia dolent, és normal! però permetem-nos-en només un! l'endemà hem de remuntar!

Sabem expressar les emocions? Quantes vegades les reprimim per la por a ferir o per no voler expressar el que simplement sentim. Quantes vegades ens mosseguem la llengua i ens "empassem" el sentiment pensant ja passarà? i us heu preguntat si passa? voleu dir que no es queda com al fons d'un got on després ho tapes amb una altre cosa però la "porqueria" segueix estant allà?

Sabeu que segurament els sentiments de ràbia o enuig no expressats, malmetran el fetge? que la por s'acumula als ronyons, entre altres llocs? i així un llarg etcètera....

Conèixer bé les emocions farà també que puguem tenir un millor coneixament de nosaltres mateixos i sobretot, expressar-les, en ajudarà a tenir un millor benestar de vida. La doctora Pert, neurobiologa i experta en bioquímica del cervell, en una entrevista va explicar que les emocions regeixen tots els sistemes de l'organisme, si reprimim les emocions reprimim també les nostres funcions orgàniques lo que a la llarga pot provocar malalties. En aquests últims temps i en diferents articles publicats en diaris d'informació general de prestigi, surten cada vegada més metges parlant sobre la relació de les malalties i l'estat emocional de la persona "malalta" (no m'agrada aquesta paraula i un dia us diré per què); així que potser sí que hauríem de començar a saber què sentim i sobretot com ho podem canalitzar per que això no ens perjudiqui.

"Si escuchas una voz en tu interior

que te dice "no puedes pintar",

entonces pinta y esa voz se callará"

Vincent Van Gogh

Quantes vegades a algú que plora li hem dit allò de "tranquil, no ploris més...  ja està...." quan segurament el que li hauríem de dir es "treu-ho tot", moltes oi? doncs aquí teniu una petita mostra d'alguna de les emocions i a què ens convida a fer cadascuna d'elles:

L'Alegria: és el temps per la celebració

La Tristesa: és una senyal per tancar ferides

La Por: una emoció que ens convida a preparar-nos

L'Entusiasme: un impuls cap als objectius

L'Aborriment: un cop per que innovem

La Culpa: una crida al perdó

L'Enfado: una invitació per restaurar els límits vulnerats

La Gratitud: La necessitat de ser agraïts

Font: Confianza Total

Cadascuna d'elles les anirem desenvolupant i analitzant més endavant sobre què passa si no els hi fem cas i com ens afecta això a nivell físic.

I ara penseu, si les emocions governen part de la nostra vida, afecten alhora al nostre cos físic (als diferents òrgans, sistema nerviós, etc) no creieu que si les "entrenem" a conciencia podem fer que la nostra vida sigui més plena i més saludable?

Hi ha maneres per entrenar les emocions, a traves de la ment ens podem apoderar d'elles i canviar els estats d'ànim de negatius a positius. Veieu? tenim una arma molt valuosa: la ment! Així que aprenem a utilitzar-la!

"La clave está en lo que uno enfatiza:

hacernos desdichados

hacernos falices.

Requiere el mismo esfuerzo"

Carlos Castaneda

Hauríem de començar tots a conèixer més el nostre món interior, en comptes de mirar enfora, per què no mirem endins? per que no escoltem què ens diu cada emoció? escoltem què ens diu el cos.... cada sensació, cada dolor té un significat, aprenem a desxifrar què vol dir!

És un viatge apasionant per què un cop l'inicies veus que la vida canvia.

M'hi vols acompanyar?

"Dentro de veinte años te sentirás

más arrepentido de las cosas que

no hicistes que de las cosas que hicistes.

Así que suelta cabos.

Navega lejos de puerto seguro.

Atrapa los vientos favorables.

Y despliega tus velas.

Explora. Sueña. Descubre"

Les ales són per volar

"Acercaros al borde, les dijo.

Tenemos miedo, respondieron.

Acercaros al borde, les dijo.

Ellos se acercaron, él los empujó...

Y ellos volaron"

Les ales són per volar

Jorge Bucay

...Quan es va fer gran, el seu pare li va dir:

- Fill meu, tots naixem amb ales. Si bé és cert que no tens la obligació de volar, crec que seria una llàstima que et limitessis a caminar, tenint les ales que el bon Déu t'ha donat.

- Però jo no sé volar - va contestar el fill

- És veritat... - va dir el pare i caminant el va dur fins a la vora de l'abisme de la muntanya.

- Veus, fill, aquest és el buit. Quan vulguis volar vindràs aquí, agafaràs aire, saltaràs a l'abisme, estendràs les teves ales, i volaràs,

El fill va dubtar:

- I si caic?

- Encara que caiguis no moriràs, només et faràs petites ferides que et faran més fort per al següent intent - va contestar el pare.

El fill va tornar al poble per a veure els seus amics, als seus companys, aquells amb els quals havia caminat tota la seva vida.

Els més estrets de ment li van dir:

- Estàs boig? Per que vols volar? El teu pare està malalment del cap. Per a què necessites volar? Per què no et deixes de ximpleries? Qui necessita volar?

Els millors amics li van aconsellar:

- I si fos cert? Però, no serà perillós? per què no comences a poc a poc? Prova de llençar-te des d'una escala o des de la copa d'un arbre, però... des del cim?

El jove va escoltar el consell de qui l'estimaven. Va pujar a la copa d'un arbre i, omplint-se de coratge, va saltar.... Va desplegar les ales, les va agitar en l'aire i amb totes les seves forces però, desgraciadament, es va precipitar a terra...

Amb un gran bony al front, es va creuar amb el seu pare:

- Em vas mentir! No puc volar!. Ho he provat i mira el cop que m'he donat! No sóc com tu. Les meves ales només són d'adorn.

- Fill meu - va dir el pare- Per a volar, cal crear l'espai d'aire necessari per què les ales es despleguin. És com llançar-se en paracaigudes, saps? necessites certa altura abans de saltar.

Per a volar, fill meu, cal començar assumint riscos.

Si no vols riscos, el millor potser sigui resignar-se i seguir caminant per a sempre.

"Has nacido con potencial, con bondad y confianza; has nacido con ideales y sueños, has nacido con alas, no para arrastrarte, así que no lo hagas. Tienes alas. Aprende a usarlas y vuela".

          Rumi (1202-1273)


I si preparem l'espai per desplegar les ales i volar? i si plantem aquelles llavors que permetran que ho fem?

Aquest post és per tots aquells que volen volar i pels que tenen la intenció de fer-ho, per tota aquella gent que m'envolta i que hi ha al món que en algun moment o altre s'ha acostat a un precipici i han saltat.... per volar!

Per tota aquella gent que ha caigut i s'ha tornat a aixecar, per que no ha desistit i ha agafat forces per preparar-se millor i així tornar a pujar, aquesta vegada des d'un punt més alt, per torar a saltar!

A vegades ho han fet sols, d'altres s'han agafat de la mà amb algú altre o alguns altres.... Però han saltat, per lluitar, per aconseguir els seus somnis, per assolir les seves metes, per que creien que més enllà del que està estipulat hi ha una realitat. Hi ha un món més enllà del que veiem a priori. El que cadascú es vol crear... per què qui  CREU... CREA!

Per tota aquella gent que fa volar a altre gent, per que sempre hi ha algú que et diu que tens ales, llavors la vida et porta a aquell que et diu que les pots fer servir, un altre que t'ensenya els primers passos per volar i t'ensenya a preparar el terreny, i hi ha ha qui t'apropa al precipici i el més important.... estàs TU que decideixes saltar!

I per qui està en ple vol.... mirem amunt!!!! Que la vida és preciosa..... i gaudim del viatge. Dia a dia, tenint clar el que volem.... i pel camí ens anirem trobant a gent que compartirà aquest viatge amb nosaltres.... guadim-la! per que tots ells són un regal Diví!

I tu, què vols? resignar-te o volar?

JO VOLAR! M'HI ACOMPANYES?

Dos paradigmes....

La Por i l'Amor

Hi ha dos coses que mouen el món: l’amor o la por. I aquí quan parlo de  por parlo de totes les vessants de la por, de tot allò que en absència d’amor apareix la por.

I com diu l’Einstein:

“Tots tenim dos eleccions: estar plens de por o plens d’amor”

La por és una mala companyia que transmuta els sentiments, i en els sentiments de més baixa freqüència, si els desgranéssim trobaríem la por.

La gelosia , per exemple, en el fons hi ha la por de perdre una cosa que et penses que és teva, en acceptar una situació o un fet o a una persona que no t’omple, està la por a lo desconegut , la por a endinsar-te a un món que no coneixes, la por al canvi.

Com em va dir un bon amic (gràcies Xavi!) un dia que el món se’m va ensorrar i era incapaç de sortir de casa:  “La llei de Newton diu que sinó hi ha cap força que alteri la inèrcia d’un cos en moviment, aquest pot durar eternament”... La gent som iguals en situacions aparentment còmodes o conegudes encara que ens siguin perjudicials o ens facin infeliços.

Hi ha una cosa que s’anomena zona de confort, on la gent té un entorn, una parella, una família, uns amics, una rutina diària, una feina, etc.  que potser no els omple però sortir d’aquesta zona de “confort” (aparent) implica un risc, significa deixar lo conegut per endinsar-se a lo desconegut i això no tothom està disposat a fer-ho. Renunciar a unes facilitats i comoditats per aconseguir allò que realment desitja: ser realment feliç, comporta uns riscos i sobretot implica ser valent. Aquestes persones no se n'adonen que la vida se'ls hi està escorrent poc a poc entre els dits.....

Lo que moltes vegades  provoca que una persona no es posi en moviment per trobar una parella o una parella millor, una nova feina, un nou grup d’amics, una motivació intrínseca, etc. és la por.

Por a deixar de costat lo conegut, por a la incertesa, por a no trobar allò que es busca, por a fracassar. És llavors quan la persona escull estar en el mateix lloc o situació on ja no és feliç, però hi està còmoda.

La por no sempre és dolenta i sentir por no es una deshonra tothom ha sentit por! I el que hem de pensar es que un heroi, és aquell que ha sentit el dolor i la por, els ha transcendit i els ha transformat.

“Ser valent no és no tenir por a res, sinó tenir por a algo i enfrontar-s’hi”

El que no ha de fer la por és limitar-nos  i convertir-se en un obstacle i el que no ha de fer es paralitzar-nos! Un consell que em van donar quan a mi la por em paralitzava era.... fes allò que et faci por, fes-ho! I quan estiguis al límit i vegis que no pots, fes una passet més, només un passet més i veuràs com així hauràs superat la teva barrera i la por es difuminarà. La por és un fantasma que només existeix a la nostra ment!

No deixeu de veure aquest vídeo.... unes quantes vegades....

Com diu el doctor Carvajal “la por, que es l’absència d’amor, és la gran malaltia. Quan la por queda congelada, afecta al ronyó, a les glàndules suprarenals, als ossos i a l’energia vital”.

Quan més temps passem en el paradigma de l’amor més ens aproparem a la felicitat, quan més temps passen en el paradigma de la por més ens hi allunyarem.

El món està fet pels valents, per totes aquelles persones que en un moment de la seva vida no han estat conformistes i han sortit a lluitar pel seu somni. Pel somni de ser feliços!

Escull viure amb AMOR! I AMB VALENTIA!

Com reaccionem....

Com reaccionem?

“No pots canviar el món

Però pots canviar els fets

I quan canvies els fets

Estàs canviant els punts de vista

I quan canvies els punts de vista

Pots canviar una opinió

I si canvies una opinió

Pots canviar el món”

New Dress – Depeche Mode

Avui tothom voldrà ser cafè…bé espero que tothom després de llegir aquest conte que la veritat es que no sé qui n’és l’autor, tothom vulgui ser cafè. És un conte per pensar, per rellegir-lo tranquil·lament i meditar sobre ell i sobre un mateix. La meva àvia sempre em deia que la vida era una qüestió d’actitud, hi penso tantes vegades amb les meves àvies!!! Quanta saviesa per favor! Gràcies per seguir-hi sent! I gràcies per totes aquestes grans coses que em vareu ensenyar! I per les que m’heu deixat en herència i només vosaltres i jo ho sabem. Us estimo!

Així que quan passi alguna cosa… pensem que tot és una qüestió d’actitud i…. Reflexionem amb el que ens transmet aquesta història:

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles va començar a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altre ous i a la última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.

El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

Mirant a la seva filla li va dir:

-         Digues, filla, que veus aquí?

-         Veig pastanagues, ous i cafè.

-         Toca les pastanagues, com estan?

-         Estan toves.

-         Ara agafa l’ou, trenca’l. Com es?

-         És un ou dur.

-         Ara tasta el cafè. T’agrada?

-         Mmmmmmm, sí! Ha quedat boníssim!

La noia va demanar:

-         Què em vols dir amb això pare?

-         Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior s’ha tornat dur.

-         I el cafè?

-         Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua.

-         Quina d’aquestes coses ets tu?

El cafè segueix sent cafè i el que ha fet és canviar allò que li feia “mal” transforma l’aigua i ell segueix sent cafè. Podem transformar les emocions! Els fets! No cal ni que canviem el nostre interior, la nostre essència i que ens endurim per res, ni tan sols que en desfem!.... transformem, posem actitud positiva!

Així que recorda:

No podem canviar el que ens passa, el que se’ns presenta a la vida, però sí que podem escollir com reaccionem a això.

La felicitat no dura anys, ni mesos, ni dies. La felicitat es composa de petits moments de felicitat, una trucada, un passeig, una conversa, una mirada, un somriure....no cal que ens toqui la loteria o tenir una gran casa o un gran cotxe.... són aquelles coses que no es poden comprar les que segurament més ens ompliran a la vida.  Així que sumem molts petits moments de felicitat i tindrem grans estones de PURA FELICITAT!