El teu entorn, el teu mirall, el teu reflex...

Fa uns anys em van explicar una de les varies lleis Universals que hi ha. La llei del reflex o del mirall. És una llei molt profunda, almenys per mi, per què et fa reflexionar molt sobre tu mateix.

Moltes vegades tenim tendència a queixar-nos d’una persona, d’una situació, d’un fet… o simplement lamentar-nos d’allò que ens envolta i no ens agrada. Quantes vegades heu dit per què em passa això a mi? Doncs segurament una part de la resposta a aquesta pregunta quedarà una mica contestada amb l’explicació d’aquesta llei Universal.

L’Univers és molt savi i hem de partir de la base que estem aquí per viure i per aprendre amb l’objectiu de viure totes aquelles experiències que ens permetin evolucionar si a més tenim la sort de saber-ho fer bé i d'entendre una mica la vida ho podrem fer alhora sent feliços. Així que, per què no comencem a entendre com funciona tot això i de pas vivim bé? Segur que podem!

Aquesta llei ens diu que tota persona o situació és un reflexa teu. Igual que és dins és fora.

Igual que quan ens mirem en un mirall podem deduir pel nostre aspecte si estem contents o enfadats, si fem bona cara o mala cara, etc. Si analitzem el nostre entorn podem també deduir quins aspectes del nostre interior o de la nostra vida fallen.

I com fas aquest anàlisi? Doncs pensa per un moment que tot allò que detestes d’una persona que t’envolta, en major o menor mesura hi ha una part de tu que ho té. Com t’has quedat després de llegir això? Per que jo vaig dir un rotund: si home! Però després pensant, duran dies, setmanes o inclús mesos, vaja de fet a vegades encara hi penso, el que ens està dient aquesta llei és que, per exemple, si no t’agrada gens lo caòtic que és el teu jefe, segurament hi ha una part de tu que és caòtica o que està passant per un moment de caos.  I com que vivim en un món dual, per contrapartida tot allò que admires d’una persona també és un reflexa teu. Menys mal oi? Una cosa compensa l’altre!

Ara aquí hem de posar matisos, això vol dir que veus a algú per la televisió, per exemple, que és “odiós” això significa que tu ets com ell? No! Per suposat que no. Aquesta llei ens diu que simplement hem d’analitzar el nostre entorn més pròxim per que el que tenim més aprop és un reflexa de nosaltres mateixos.

I com hem d’actuar amb això? A diferencia de voler canviar la situació que ens molesta o a la persona, de fet hi ha gent que es passaria la vida canviant la vida dels altres, el caràcter de qui no li agrada la situació molesta, etc. El que hem de fer és canviar aquesta “característica” en nosaltres mateixos, si canviem nosaltres, per aquesta llei d’efecte mirall canviarà el nostre entorn

"Todos quieren cambiar al mundo,

pero nadie piensa en cambiarse a sí mismo" 

León Tolstoi

Quan es compren aquesta llei deixes de voler canviar a les persones per que tu et sentis més còmode. Observaràs l’exterior i canviaràs el teu interior. És un error greu voler canviar a la persona que tens al costat: és un símptoma de negació a la realitat!

Quan més et molesti una característica  d’una persona, més està la teva ànima intentant atreure un reflexa a la teva atenció, per que li facis cas.

Pensa amb una persona del teu entorn que realment admiris i t’agradi alguna qualitat d’ella. Aquesta qualitat està en tu mateix i l’Univers no te l’ha posat al teu costat de casualitat. Així que cultiva aquesta qualitat i afiança-la a dins teu i més persones d’aquest estil atrauràs a la teva vida.

Aquesta llei el que realment vol fer es atraure la teva atenció cap a alguna cosa, si l’Unives vol que hi paris atenció es diu que t’ho mostrarà de tres maneres diferents. Veiem alguns exemples. Imagineu-vos que en un mateix dia us trobeu 3 ocells amb les ales fracturades, un bon anàlisis seria pensar que què tens a la teva vida que no et permet “volar” com voldries. O una altre exemple...de cop se’t comencen a fondre totes les llums que trobes, se’t fonen les del cotxe, després alguna de casa, analitza, vols dir que no et falta llum? O que és correcte per on vas? Es tracta d’analitzar aquestes petites o grans senyals que ens ofereix la vida.

Es tracte també de pendre's-ho com un joc.... el joc de les senyals!

Amb la dita popular de que l’Home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, jo sempre dic que quan  t’ensopegues varies vegades amb la mateixa pedra, ja sigui un mateix tipus de persona o situació el millor que pots fer es ajupir-te a mirar la pedra!!! Si elimines la pedra no t’entrebanques.... així que eliminem les pedres interiors i potenciem allò que realment ens agrada i el nostre entorn canviarà però no intentem canviar el món exterior sense haver-ho fet interiorment.

Així que mai intentis cambiar a una altre persona

per que t'està reflectint a tu.

Dirigeix la teva mirada al teu interior i canvia't a tu mateix

Amb el temps el teu entorn serà diferent!