"La manera más segura de alcanzar tus metas, es permanecer en contacto con tu propia voz interior, y no permitir que la opinión de otros te detenga! Aprende a escuchar tu corazón... ese no se equivoca! Mente y corazón en armonía, son la base de la inteligencia emocional."






lunes, 12 de noviembre de 2012

Desnudando mi corazón, desnudando mi alma....


Quizás no hubieras tenido que enseñarme primero que era el DESAMOR para saber lo que es el AMOR. O quizás sí.




Quizás no deberías de haberme hecho ser la segunda viendo que merezco ser la primera. O quizás sí.


CULPABLE - Lagarto Amarillo
(no se puede ser más culpable)




Quizás nunca la persona que más amaba y que además era mi mejor amigo me hubiera tenido que girar de esa manera la espalda, o dejarme tanto de lado para que yo pudiera crecer. O quizás era yo que no podía crecer y no me daba cuenta de la sombra que él me hacía y que no me dejaba ver la luz del sol.
Quizás no me tendría que haber dado cuenta que por muy "extremas" que parezcan las circunstancias según TU, TUS circunstancias  siempre has tenido el derecho a elegir cada una de tus acciones y de tus comportamientos. No hay excusa para NADA de lo que HAS HECHO. Todo el mundo tiene este derecho.





Quizás nunca en la vida hubiera tenido que escuchar que si había vivido 27 años sin mí podía ahora seguir viviendo.... sin mi, claro.... o quizás si... para así seguir creyendo con más fuerza en los príncipes que quieren a sus princesas y que les susurran a los oídos "que es el tiempo que has pasado junto a tu rosa el que hace que hace que tu rosa sea tan importante". Sin menospreciar "nuestros" años y a mi misma.





Quizás no hacía falta entrar tan adentro de mi corazón físico para que yo abriera los ojos y despertara a la nueva realidad. Para que abriera los ojos, mi corazón, mi alma y mi ser a la VERDAD. O quizás esa fue mi gran prueba de VIDA.




Quizás no hacía falta perderlo todo y empezar de cero para que valorase mis orígenes  mi fuerza y mi capacidad de luchar para volverlo a conseguir todo y sin nadie más que yo. O quizás si.




Quizás no hacía falta ir al principio para saber donde estaban mis raíces y quien eran los pilares de mi familia. O quizás si, por que sin ello nunca hubiera podido escribir las cartas mentales que les he hecho durante este último año a mis padres y a mi hermano para decirles lo mucho que les quería, lo importantes que son para mi y lo mucho que les he echado de menos estos últimos años creyendo que no podía "regresar" a casa.



Quizás no me hubieran salido las gracias que me han salido estos últimos meses, por que gracias a ellos y sin quererlo han sido los "culpables" que me levantara muchas mañanas cuando ya no sabia para qué levantarme o para qué luchar.


WAKE ME UP WHEN SEPTEMBER ENDS - Green Day
(historia más canción subtitulada 7 min. que valen la pena)




Quizás no hacía falta que me pusierais delante otra vez  una misma situación con una pareja para que pudiera obrar de forma diferente y así poder saldar las deudas karmicas que todo el mundo tiene.



Quizás no tendría que ser tan juzgada por la gente que hablan sin saber de mí ni sin saber la VERDAD para saldar lo que antes hacían de quemar a la hoguera la gente sin más! o quizás sí, para así encararme y demostrar cuál es la verdad y para así poder valorarme más a mi misma.



Quizás no hacía falta que una de mis mejores amigas se fuera diluyendo en el espacio cuando empiezas a ver que un día se olvida de ti para comer, otro se diluye entre los sueños mutuos.... o quizás sí por que así podía recibir a la AMISTAD con mayúsculas o por que el destino tenia preparado para mi grandes amigas que no hubieran cabido estando ella en mi vida. Quizás ahora entiendo que pasó.... y te entiendo a TI.



Quizás no hacia falta que me pusierais delante a "maestros" con grandes egos que no predican con lo que yo siento dentro de mi corazón, mi alma y mi ser, y que son ellos mismos los que primero juzgan y empañan mis sueños, por que a través de ellos me reafirmo en mis creencias y en lo que siento y creo y hacen que coja más fuerza para hacer realidad mis sueños de crear un mundo diferente y un cielo al servicio de la tierra, diferente y basado en el UNO.





Quizás no hacía falta llorar tanto para sanar mi interior, no hacían falta tantas lagrimas para apreciar una sonrisa. O quizás si.


Quizás hacía falta todo esto, pero quizás me lo tendrías que haber puesto con personas diferentes, tal vez hayáis escogido a las personas clave para mostrar aquello que yo me negaba a ver o para que creciera lo que no quería crecer. Sin que fuera con esas personas importantes para mí, en mi vida, quizás no hubiera dado resultado.... pero cuanto ha dolido!

Ya no quizás. Sino que ahora SÉ, por que ha bajado un angelito a contármelo, que ahora hemos cerrado una etapa... me mostró la clave 888... a partir de hora, me susurró, todo lo aprenderás con AMOR. Y del amor que siento dentro de mí por que, con todo ello, me quiero más, ha empezado a brotar dentro de mi EL SUEÑO. Un sueño compartido con MI AMOR, y con MIS ÁNGELES en la tierra. Algo mágico empezará dentro de poco. Lo sé y lo siento.



Quizás la mejor manera de encontrarse a uno mismo es antes perdiéndose. A veces se debe derruir tu mundo para que puedas crearlo de nuevo.




Y si voy a entrar en tu VIDA quiero que veas COMO soy YO y QUIEN realmente SOY. No lo que te dicen que SOY.  Aquí te dejo mi corazón, lo abro de par en par, incluso te doy la llave para entrar, sólo TU vas a decidir si hacerlo, por que nunca lo he cerrado a quien ha querido compartir la VIDA conmigo ...  y si me he equivocado, lo he hecho por AMOR. Creo que hay una Gemma que se ha muerto y otra que ha nacido.... o yo tengo esta sensación.... y a veces hay muchas muertes en vida y sin estas muertes uno no puede florecer!






"tarde o temprano todo debemos emprender un arduo viaje por nuestras profundidades. Ninguna otra conquista ofrece mayor recompensa que la de nosotros mismos."

"Aquella tarde, mientras conducía, me prometí que la próxima vez que tuviera dudas pensaría lo mejor de la gente y no al contrario  Me he dado cuenta que no importa la de veces que me decepcionen  porque como he decidido que la siguiente persona que conozca será digna de mi amor y confianza, soy una persona más feliz y el mundo me parece un sitio mejor"

"En ocasiones encuentras gente obsesionada con el control, que manipula la realidad y la ordena con relación a sí misma. Juzgan a las demás persona y las clasifican. Así paralizan la ilimitada riqueza transformadora del Universo y del amor humano!"
"Mucha gente se te acercará o guardará las distancias y creará una idea preconcebida de ti, positiva o negativa, sin llegar a conocerte. Lo buen es que llamarás la atención de muchos y lo malo es que alguno te darán la espalda para siempre. En cualquier caso, es que nunca dejes de ser tu mismo para amoldarte a los gustos de los demás."
 



sábado, 3 de noviembre de 2012

"Si alguna vez fui mala lo apredí de tí"

Impacta el títol oi? me inspirat amb el títol de una cançó de Malú "Aprendiz" per que, què no som nosaltres sino aprenents de la vida.




La vida es un joc d'escacs, on hi ha jugades d'estrategia, on hi ha peces que coneixes i d'altres que se't posen al davant, però a la vida has de saber "jugar" i has de saber que pots fer una passa enrrera i mirar el taulell del joc i pots fer una lectura del panorama. La clau està en saber-la interpretar. Hi ha estones que estàs tant ficat a dins de la "jugada" que perds l'autèntica prespectiva i això fa que et perdis a dins un taulell on tant si t'agrada com sino, aquella mateixa jugada, potser amb diferents peces, se't tornarà a repetir per que aprenguis el moviment que esta previst que donis per assimilar l'ensenyança que has d'apendre.





A vegades sembla que ens oblidem que aquí hem vinguit per apendre i per experimentar, per què i sinó.... algú em podria dir què hi fem aquí? així que es tracta de mirar al teu voltant i veure que passa, si estàs cansat o cansada de que sempre els mateixos patrons se't repeteixin, una siuació ja et resulta massa familiar, o quan no pots tirar endavant, para't... i observa... fes d'estratega i mirat-ho tot des de dalt, pregunta't què passa al taulell? quina situació t'és familiar? quina peça sempre es repeteix? o.... a vegades i lo més dur és preguntar-te, què és allò que no vols veure?





Hi ha situacions difícils en un mateix i cadascú té la seva pròpia història, a vegades les persones jutgem un fet, una situació o una persona sense tenir tota la informació sobre allò. És fàcil dir el "jo ho hauria fet diferent" o "jo no ho hagés fet mai" però de veritat saps del cert que si tu no fòssis aquella persona no haguessis fet lo mateix?
No jutgis per què algú no va parlar o no jutgis per que algú no va fer... si va pasar així és per que havia de passar no? mira't a tu mateix i mira què és el que has d'apendre d'allò o mira si no és la vida o l'Univers qui t'està posant una vegada rera l'altre un mateix fer o una situació per que aprenguis alguna cosa. Potser... a estimar-te a u mateix? a pendre la inicitiva? a fer un canvi a la teva vida? potser és el moment de fer una passa endavant. I cadascú és responsable dels seus propis actes, els que fa i els que no fa, tingue-ho sempre present.




Un dia en un llibre que vaig llegir sobre el Dalai Lama que es titula "Los 8 passos hacia el amor" (que ningú se'l compri si es pensa trobar l'alquimia de l'amor de parella) en un dels primers capitols i com a base per la vida et deia que, una cosa escencial per la vida, és la següent: "aprén a agrair i donar les gràcies i a estimar als teus enemics per que són ells o a través d'ells d'on aprens les lliçons més valuoses de la vida". Si us he de ser sincera quan ho vaig llegir quasi caic enrerra, tota la vida "maleïnt" a qui m'havia fet mal i ara l'havia d'estimar? però que era allò? però si et pares a pensar per un moment veuràs que cada vegada que t'han fet mal tu t'has tornat més fort, que quan et creies al límit de les teves forces i deies que ja no podies més i et superaves allò et tornava a fer gran, és com allò que diuen que després del pitjors dels desamors és quan arriba l'autèntic amor. Per que qui mai l'han daixat amb el cor partit com pot saber el que és realment estimar? valorar a una parella i entregar-se? com podia diferenciar l'amor verdader del passatger.... doncs com això, en tot en la vida mira d'anar-ho aplicant i et sorprendrà com al final estaràs d'acord amb aquesta afirmació del Dalai Lama.




A vegades el teu enemic és qui menys esperes, una feina, algú de la familia, una parella.... potser el més dur és que et mostrin un camí que has de pendre o una decisió que has de prende i tu siguis incapaç de moure cap dit per fer-ho bloquejat per el terror dels canvis o per trencar uns esquemes que no estàs disposat a fer per que farien que sortissis d'allò que anomanem la "zona de confort".  Però, saps? hi ha un altre món allà fora, un món que comença el dia que et comences a estimar i valorar a tu mateix. El dia que ets valent. El canvi comença el dia que decideixes canviar, o que vols fer algo per millorar.
Hi ha una dita de no sé qui que diu que "no hay más ciego que aquél que no quiere ver" i ha arribat el moment de que comencem a obrir els ulls i a veure la nova realitat....




Potser ha arribat el moment de obrir els ulls, potser ha arribat el moment de saber la veritat i potser ha arribat el moment de deixar de jutjar allò que realment no acabes de conèixer del tot, per donar pas a l'autenticitat, per donar pas a allò que hi ha en tu reflexat en cada una de les persones que t'envolten i sobretot en aquelles que has tingut un conflicte, agraeix a aquestes persones que t'hagin posat al davant allò que per tu sol no volies veure, abraça't i segueix, apartant allò que et fa entravancar, obrint bé el ulls i mirant allò que la vida i que l'Univers et posa al davant una vegada i una altre per que n'aprenguis.





Ves a la font, torna-hi si cal, i un cop l'aigua que creies bruta es torni neta sigues capaç d'aixecar la vista i mirar la UNICA veritat als ulls de qui o el què sigui.

Arriba el moment de veure-hi, no creus?






P.D. Yo si!

Grácias Lola Palma por mirar en un mismo espejo y ver el mismo reflejo.