Les ales són per volar

"Acercaros al borde, les dijo.

Tenemos miedo, respondieron.

Acercaros al borde, les dijo.

Ellos se acercaron, él los empujó...

Y ellos volaron"

Les ales són per volar

Jorge Bucay

...Quan es va fer gran, el seu pare li va dir:

- Fill meu, tots naixem amb ales. Si bé és cert que no tens la obligació de volar, crec que seria una llàstima que et limitessis a caminar, tenint les ales que el bon Déu t'ha donat.

- Però jo no sé volar - va contestar el fill

- És veritat... - va dir el pare i caminant el va dur fins a la vora de l'abisme de la muntanya.

- Veus, fill, aquest és el buit. Quan vulguis volar vindràs aquí, agafaràs aire, saltaràs a l'abisme, estendràs les teves ales, i volaràs,

El fill va dubtar:

- I si caic?

- Encara que caiguis no moriràs, només et faràs petites ferides que et faran més fort per al següent intent - va contestar el pare.

El fill va tornar al poble per a veure els seus amics, als seus companys, aquells amb els quals havia caminat tota la seva vida.

Els més estrets de ment li van dir:

- Estàs boig? Per que vols volar? El teu pare està malalment del cap. Per a què necessites volar? Per què no et deixes de ximpleries? Qui necessita volar?

Els millors amics li van aconsellar:

- I si fos cert? Però, no serà perillós? per què no comences a poc a poc? Prova de llençar-te des d'una escala o des de la copa d'un arbre, però... des del cim?

El jove va escoltar el consell de qui l'estimaven. Va pujar a la copa d'un arbre i, omplint-se de coratge, va saltar.... Va desplegar les ales, les va agitar en l'aire i amb totes les seves forces però, desgraciadament, es va precipitar a terra...

Amb un gran bony al front, es va creuar amb el seu pare:

- Em vas mentir! No puc volar!. Ho he provat i mira el cop que m'he donat! No sóc com tu. Les meves ales només són d'adorn.

- Fill meu - va dir el pare- Per a volar, cal crear l'espai d'aire necessari per què les ales es despleguin. És com llançar-se en paracaigudes, saps? necessites certa altura abans de saltar.

Per a volar, fill meu, cal començar assumint riscos.

Si no vols riscos, el millor potser sigui resignar-se i seguir caminant per a sempre.

"Has nacido con potencial, con bondad y confianza; has nacido con ideales y sueños, has nacido con alas, no para arrastrarte, así que no lo hagas. Tienes alas. Aprende a usarlas y vuela".

          Rumi (1202-1273)


I si preparem l'espai per desplegar les ales i volar? i si plantem aquelles llavors que permetran que ho fem?

Aquest post és per tots aquells que volen volar i pels que tenen la intenció de fer-ho, per tota aquella gent que m'envolta i que hi ha al món que en algun moment o altre s'ha acostat a un precipici i han saltat.... per volar!

Per tota aquella gent que ha caigut i s'ha tornat a aixecar, per que no ha desistit i ha agafat forces per preparar-se millor i així tornar a pujar, aquesta vegada des d'un punt més alt, per torar a saltar!

A vegades ho han fet sols, d'altres s'han agafat de la mà amb algú altre o alguns altres.... Però han saltat, per lluitar, per aconseguir els seus somnis, per assolir les seves metes, per que creien que més enllà del que està estipulat hi ha una realitat. Hi ha un món més enllà del que veiem a priori. El que cadascú es vol crear... per què qui  CREU... CREA!

Per tota aquella gent que fa volar a altre gent, per que sempre hi ha algú que et diu que tens ales, llavors la vida et porta a aquell que et diu que les pots fer servir, un altre que t'ensenya els primers passos per volar i t'ensenya a preparar el terreny, i hi ha ha qui t'apropa al precipici i el més important.... estàs TU que decideixes saltar!

I per qui està en ple vol.... mirem amunt!!!! Que la vida és preciosa..... i gaudim del viatge. Dia a dia, tenint clar el que volem.... i pel camí ens anirem trobant a gent que compartirà aquest viatge amb nosaltres.... guadim-la! per que tots ells són un regal Diví!

I tu, què vols? resignar-te o volar?

JO VOLAR! M'HI ACOMPANYES?