"La manera más segura de alcanzar tus metas, es permanecer en contacto con tu propia voz interior, y no permitir que la opinión de otros te detenga! Aprende a escuchar tu corazón... ese no se equivoca! Mente y corazón en armonía, son la base de la inteligencia emocional."
Més que paraules, o petites paraules plenes de significat, o moments de reflexió que de cop se t'apareixen del no res i donen significat a algo que tens a dins.... o algo de fora que veus dins teu.... mirar, mirar i mirar, sentir, sentir i sentir, bategar, bategar i bategar.... sempre amb AMOR
ஐ Hay quienes se alejan sólo porque temen que los dejen primero. ஐ Hay quienes no se atreven, por miedo a la derrota. ஐ Hay quienes no están dispuestos a amar, porque creen que terminarán heridos. ஐ Hay quienes sólo viven en su mente, porque temen expresar lo que sienten. ஐ Están los que dan un paso atrás y justifican sus miedos, y quienes dan un paso adelante, con alegría y convicción que las cosas se... darán de acuerdo a como vibren con su corazón. ஐ Es en la experiencia donde aprendemos, donde amamos y vivimos, y no en la teoría de las cosas… ஐ Es en la vida, al entregar quiénes somos a los demás, donde aprendemos del ritmo de la vida, donde vivimos verdaderamente. ஐ Si no nos atrevemos, entonces nunca sabremos si aquello nos hubiera hecho felices… ஐ Recordemos que el reloj marca el tiempo finito de la vida. No desperdiciemos grandes experiencias a causa del miedo.
Hi ha dos coses que mouen el món: l’amor o la por. I aquí quan parlo depor parlo de totes les vessants de la por, de tot allò que en absència d’amor apareix la por.
I com diu l’Einstein:
“Tots tenim dos eleccions: estar plens de por o plens d’amor”
La por és una mala companyia que transmuta els sentiments, i en els sentiments de més baixa freqüència, si els desgranéssim trobaríem la por.
La gelosia , per exemple, en el fons hi ha la por de perdre una cosa que et penses que és teva, en acceptar una situació o un fet o a una persona que no t’omple, està la por a lo desconegut , la por a endinsar-te a un món que no coneixes, la por al canvi.
Com em va dir un bon amic (gràcies Xavi!) un dia que el món se’m va ensorrar i era incapaç de sortir de casa:“La llei de Newton diu que sinó hi ha cap força que alteri la inèrcia d’un cos en moviment, aquest pot durar eternament”... La gent som iguals en situacions aparentment còmodes o conegudes encara que ens siguin perjudicials o ens facin infeliços.
Hi ha una cosa que s’anomena zona de confort, on la gent té un entorn, una parella, una família, uns amics, una rutina diària, una feina, etc. que potser no els omple però sortir d’aquesta zona de “confort” (aparent) implica un risc, significa deixar lo conegut per endinsar-se a lo desconegut i això no tothom està disposat a fer-ho. Renunciar a unes facilitats i comoditats per aconseguir allò que realment desitja: ser realment feliç, comporta uns riscos i sobretot implica ser valent. Aquestes persones no se n'adonen que la vida se'ls hi està escorrent poc a poc entre els dits.....
Lo que moltes vegadesprovoca que una persona no es posi en moviment per trobar una parella o una parella millor, una nova feina, un nou grup d’amics, una motivació intrínseca, etc. és la por.
Por a deixar de costat lo conegut, por a la incertesa, por a no trobar allò que es busca, por a fracassar. És llavors quan la persona escull estar en el mateix lloc o situació on ja no és feliç, però hi està còmoda.
La por no sempre és dolenta i sentir por no es una deshonra tothom ha sentit por! I el que hem de pensar es que un heroi, és aquell que ha sentit el dolor i la por, els ha transcendit i els ha transformat.
“Ser valent no és no tenir por a res, sinó tenir por a algo i enfrontar-s’hi”
El que no ha de fer la por és limitar-nosi convertir-se en un obstacle i el que no ha de fer es paralitzar-nos! Un consell que em van donar quan a mi la por em paralitzava era.... fes allò que et faci por, fes-ho! I quan estiguis al límit i vegis que no pots, fes una passet més, només un passet més i veuràs com així hauràs superat la teva barrera i la por es difuminarà. La por és un fantasma que només existeix a la nostra ment!
No deixeu de veure aquest vídeo.... unes quantes vegades....
Com diu el doctor Carvajal “la por, que es l’absència d’amor, és la gran malaltia. Quan la por queda congelada, afecta al ronyó, a les glàndules suprarenals, als ossos i a l’energia vital”.
Quan més temps passem en el paradigma de l’amor més ens aproparem a la felicitat, quan més temps passen en el paradigma de la por més ens hi allunyarem.
El món està fet pels valents, per totes aquelles persones que en un moment de la seva vida no han estat conformistes i han sortit a lluitar pel seu somni. Pel somni de ser feliços!
Va ser una campanya de publicitat tremenda que es va fer súper famosa…. Una cosa que aparentment podria ser frívola amaga un gran missatge. Van utilitzar un fragment d’una entrevista a Bruce Lee per explicar un dels principis que ens hauríem d’aplicar a nosaltres mateixos. De fet la vida d’en Bruce Lee en sí ja és una història de superació que es mereixeria un post a part, així que m’ho guardo!
El missatge que en Bruce Lee intentava transmetre és que totes les persones estan limitadespels seus propis perjudicis o el seu sistema de falses creences limitadores que fa que se’ns tanquin algunes de les meravelloses portes que tenim al davant, per no ser capaços d'aplicar el principi de l'adaptabilitat.
Per augmentar les nostres possibilitats en tot, ja sigui des de restablir el nostre equilibri interior, la pau, trobar una feina, superar una ruptura, prendre una decisió o la que sigui, hem de ser flexibles física i mentalment, hem de saber adaptar-nos al canvi. Per que els veritables obstacles viuen en el nostre interior.
No són els arbres més rígids els que superen una tempesta sinó aquells que són flexibles.
“Be water my friend”
Com diu en Bruce:
“No te establezcas en una forma, adáptala y construye la tuya propia, y déjala crecer, sé como el agua. Vacía tu mente, sé amorfo, moldeable, como el agua. Si pones agua en una taza se convierte en la taza. Si pones agua en una botella se convierte en la botella. Si la pones en una tetera se convierte en una tetera. El agua puede fluir o puede chocar. Sé agua amigo mío”
I clar direu… això és molt bonic… però la realitat és molt diferent. És el que té viure en un món dual, que tot depén de si t'ho mires com una crisi o una oportunitat, de si veus el got mig ple o mig buit.... El repte és aplicar-ho a la realitat, a totes les realitats de la nostra vida quotidiana des de la personal a la professional. I creieu-me és possible!!!
En els temps que corren tenim un clar exemple, la societat s’ha proposat que tothom estigui en crisi, bé no sé si es pot generalitzar o no però la veritat es que gaires missatges positius no ens arriben! i jo em pregunto qui s’ho proposa la societat o nosaltres mateixos? Per que jo no tinc cap ganes d’estar amb crisi! I vosaltres? Així que les persones hem de ser més aigua que mai. Ens hem de saber adaptar a la nova era.
Recordo quan fa temps hi va haver una crisi econòmica profunda i arrel d’això van sorgir les ETT’s (Empreses de Treball Temporal) va ser un daltabaix! Les persones que tenien ficat al cap un sistema de creences de treballar 40 anys en la mateixa empresa, de cop veien com sorgien contractes de durada d’uns mesos! Ara, els tenim més que assumits i ja els joves ens hem acostumat a viure al dia…. Ara s’han posat de moda els contractes per hores.... però nosaltres què hem de fer? Ser aigua…. Fluir i adaptar-nos… no passa res… per que tot allò que necessites se t’anirà posant al davant quan ho necessitis i sigui el moment. Simplement has de voler. Però que et quedi clar que ho has de voler! (un dia parlarem de la llei de l'atracció).
Parlar de l'adaptabilitat i del deixar fluir no vol dir perdre la personalitat. Cadascú ha de mentanir la seva escència, per que en sí, és el millor que tenim i el que ens fa únics i irrepetibles al món.
Hem d’aprendre a no quedar-nos encasellats amb moltes coses, la gent s’aferra a coses obsoletes, treballs que no els omplen, relacions acabades, memòries del passat que ja no són vàlides…. Tot per allò que en diem “apego” i per la por del canvi. Quantes vegades hem xocat contra la mateixa situació, contra el mateix problema, contra la mateixa persona.... i si en comptes de xocar, canviem? deixem fluir, com l'aigua i ens ho prenem d'una altre manera, ho encarem diferent, o simplement ens apartem i busquem un altre camí?
Però de tot això en farem alguna reflexió en un altre moment….
Per ara…. sigues flexible, adaptat, flueix. No tinguis por.
