Com reaccionem....

Com reaccionem?

“No pots canviar el món

Però pots canviar els fets

I quan canvies els fets

Estàs canviant els punts de vista

I quan canvies els punts de vista

Pots canviar una opinió

I si canvies una opinió

Pots canviar el món”

New Dress – Depeche Mode

Avui tothom voldrà ser cafè…bé espero que tothom després de llegir aquest conte que la veritat es que no sé qui n’és l’autor, tothom vulgui ser cafè. És un conte per pensar, per rellegir-lo tranquil·lament i meditar sobre ell i sobre un mateix. La meva àvia sempre em deia que la vida era una qüestió d’actitud, hi penso tantes vegades amb les meves àvies!!! Quanta saviesa per favor! Gràcies per seguir-hi sent! I gràcies per totes aquestes grans coses que em vareu ensenyar! I per les que m’heu deixat en herència i només vosaltres i jo ho sabem. Us estimo!

Així que quan passi alguna cosa… pensem que tot és una qüestió d’actitud i…. Reflexionem amb el que ens transmet aquesta història:

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles va començar a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altre ous i a la última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.

El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

Mirant a la seva filla li va dir:

-         Digues, filla, que veus aquí?

-         Veig pastanagues, ous i cafè.

-         Toca les pastanagues, com estan?

-         Estan toves.

-         Ara agafa l’ou, trenca’l. Com es?

-         És un ou dur.

-         Ara tasta el cafè. T’agrada?

-         Mmmmmmm, sí! Ha quedat boníssim!

La noia va demanar:

-         Què em vols dir amb això pare?

-         Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior s’ha tornat dur.

-         I el cafè?

-         Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua.

-         Quina d’aquestes coses ets tu?

El cafè segueix sent cafè i el que ha fet és canviar allò que li feia “mal” transforma l’aigua i ell segueix sent cafè. Podem transformar les emocions! Els fets! No cal ni que canviem el nostre interior, la nostre essència i que ens endurim per res, ni tan sols que en desfem!.... transformem, posem actitud positiva!

Així que recorda:

No podem canviar el que ens passa, el que se’ns presenta a la vida, però sí que podem escollir com reaccionem a això.

La felicitat no dura anys, ni mesos, ni dies. La felicitat es composa de petits moments de felicitat, una trucada, un passeig, una conversa, una mirada, un somriure....no cal que ens toqui la loteria o tenir una gran casa o un gran cotxe.... són aquelles coses que no es poden comprar les que segurament més ens ompliran a la vida.  Així que sumem molts petits moments de felicitat i tindrem grans estones de PURA FELICITAT!