Deixar fluir....

Us enrecordeu del “be water my friend” ?

Va ser una campanya de publicitat tremenda que es va fer súper famosa…. Una cosa que aparentment podria ser frívola amaga un gran missatge. Van utilitzar un fragment d’una entrevista a Bruce Lee per explicar un dels principis que ens hauríem d’aplicar a nosaltres mateixos. De fet la vida d’en Bruce Lee en sí ja és una història de superació que es mereixeria un post a part, així que m’ho guardo!

El missatge que en Bruce Lee intentava transmetre és que totes les persones estan limitades  pels seus propis perjudicis o el seu sistema de falses creences limitadores que fa que se’ns tanquin algunes de les meravelloses portes que tenim al davant, per no ser capaços d'aplicar el principi de l'adaptabilitat.

Per augmentar les nostres possibilitats en tot, ja sigui des de restablir el nostre equilibri interior, la pau, trobar una feina, superar una ruptura, prendre una decisió o la que sigui, hem de ser flexibles física i mentalment, hem de saber adaptar-nos al canvi. Per que els veritables obstacles viuen en el nostre interior.

No són els arbres més rígids els que superen una tempesta sinó aquells que són flexibles.

“Be water my friend”

Com diu en Bruce:

“No te establezcas en una forma, adáptala y construye la tuya propia, y déjala crecer, sé como el agua. Vacía tu mente, sé amorfo, moldeable, como el agua. Si pones agua en una taza se convierte en la taza. Si pones agua en una botella se convierte en la botella. Si la pones en una tetera se convierte en una tetera. El agua puede fluir o puede chocar. Sé agua amigo mío”

I clar direu… això és molt bonic… però la realitat és molt diferent. És el que té viure en un món dual, que tot depén de si t'ho mires com una crisi o una oportunitat, de si veus el got mig ple o mig buit.... El repte és aplicar-ho a la realitat, a totes les realitats de la nostra vida quotidiana des de la personal a la professional. I creieu-me és possible!!!

En els temps que corren tenim un clar exemple, la societat s’ha proposat que tothom estigui en crisi, bé no sé si es pot generalitzar o no però la veritat es que gaires missatges positius no ens arriben! i jo em pregunto qui s’ho proposa la societat o nosaltres mateixos? Per que jo no tinc cap ganes d’estar amb crisi! I vosaltres? Així que les persones hem de ser més aigua que mai. Ens hem de saber adaptar a la nova era. 

Recordo quan fa temps hi va haver una crisi econòmica profunda i arrel d’això van sorgir les ETT’s (Empreses de Treball Temporal) va ser un daltabaix! Les persones que tenien ficat al cap un sistema de creences de treballar 40 anys en la mateixa empresa, de cop veien com sorgien contractes de durada d’uns mesos! Ara, els tenim més que assumits i ja els joves ens hem acostumat a viure al dia…. Ara s’han posat de moda els contractes per hores.... però nosaltres què hem de fer? Ser aigua…. Fluir i adaptar-nos… no passa res… per que tot allò que necessites se t’anirà posant al davant quan ho necessitis i sigui el moment. Simplement has de voler. Però que et quedi clar que ho has de voler! (un dia parlarem de la llei de l'atracció).

Parlar de l'adaptabilitat i del deixar fluir no vol dir perdre la personalitat. Cadascú ha de mentanir la seva escència, per que en sí, és el millor que tenim i el que ens fa únics i irrepetibles al món.

Hem d’aprendre a no quedar-nos encasellats amb moltes coses, la gent s’aferra a coses obsoletes, treballs que no els omplen, relacions acabades, memòries del passat que ja no són vàlides…. Tot per allò que en diem “apego” i per la por del canvi. Quantes vegades hem xocat contra la mateixa situació, contra el mateix problema, contra la mateixa persona.... i si en comptes de xocar, canviem? deixem fluir, com l'aigua i ens ho prenem d'una altre manera, ho encarem diferent, o simplement ens apartem i busquem un altre camí?

Però de tot això en farem alguna reflexió en un altre moment….

Per ara…. sigues flexible, adaptat, flueix. No tinguis por.

I am water, my friend! and you?

 

El bambú japonés - El meu món particular!

Avui escric la meva primera entrada en aquest blog.... per mi és un moment molt especial per que això és l’inici d’un somni..... un somni que va començar en un moment molt clau de la meva vida, en un moment, on el món es va parar.... on a dins meu es va produir un silenci sepulcral i de cop vaig escoltar una veu.... bé... més que una veu al principi va ser un crit! I qui cridava?... vaig descobrir que era jo mateixa. Hi havia una Gemma amagada allà dins i sota moltes capes de coses que li havien passat, de sentiments no expressats, de moments no viscuts, que estava allà cridant... i vaig decidir escoltar-la, escoltar-me.... i així vaig tornar al començament i vaig recordar qui era i què volia.

Espero que aquest blog sigui per vosaltres un blog de consulta on hi pugueu anar trobant cosetes que us omplin i acabi sent una referència per vosaltres per ser el que vulgueu ser... per que tot depèn de un mateix i per que al final vulgueu cada dia consultar-lo per veure si podeu descobrir un text, una idea o alguna cosa que us ressoni a dins vostre... ojalà!!!

La veritat es que vull que comenci a ser una finestreta d'un gran portal que un dia vull obrir, i tot és començar i avui vull plantar una de les moltes llavors que últimament m'he plantat a mi mateixa.

Així que us vull explicar una història... la del bambú Japonés.

No cal ser bon agricultor per saber que una bona collita requereix una bona sembra de bones llavors i també és molt important que la persona que les sembri i que cuidi d'aquest camp ho faci amb sensibilitat, amb amor, amb cura, amb confiança, paciència.... Ara tots seriem capaços de sembrar llavors de bambú?

Hi ha una cosa molt curiosa que passa amb el Bambú Japonés. Un agricultor quan planta una llavor de bambú sap que haurà de tenir molta paciència i confiança amb el que fa. És una planta molt peculiar que posaria a prova al millor agricultor del món! durant els primers mesos, sí, heu llegit bé: mesos! no passa absolutament res, l'agricultor l'haurà sembrada i no veurà cap variació al terreny que li indiqui si allò va pel bon camí o no... però ell seguirà fent la seva feina, l'anirà regant, protegint, cuidant... amb tendresa, confiança, amb paciència, amb amor.... i això ho farà fins a 7 anys.... si, si... ho heu tornat a llegit bé: 7 anys! és llavors quan el bambú començarà a créixer i amb 6 setmanes el bambú arribarà a ser una planta que mesurarà aproximadament 30 metres!

Sabeu que ha fet el bambú japonés durant 7 anys? créixer cap endins! ha agafat tot allò bo que li han anat donant i ha decidit fer unes bones arrels, una bona base que li permeti sostenir l'enorme crescuda quan arriba el moment.

Hem de ser tots una mica bambú japonés. Hem de començar per cultivar-nos a nosaltres mateixos, a escoltar-nos, a fer coses que ens aportin benestar, equilibri.....A vegades a la vida quotidiana volem trobar solucions ràpides i èxits abans d'hora. Volem agafar coses de fora per que ens ajudin a fer les coses més ràpid, o busquem les motivacions a coses externes quan l’autèntica motivació resideix a dins un mateix. 

Així que....Siguem bambú!

Benvinguts al meu món particular!