Y un día aprenderás.... por Jorge Luis Borges

Sobren les paraules.... ahir buscant un poema d'un autor per una amiga, només feia que trobar-me amb aquest.... així que potser era per mi.... o potser l'havia de compartir.... m'agrada compartir, aquí el teniu:

APRENDERÁS....

Después de algún tiempo aprenderás la sutil diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma, y aprenderás que amar no significa apoyarse, y que compañía no siempre significa seguridad.

Comenzarás a aprender que los besos no son contratos, ni los regalos son promesas...

Aprenderás que con la misma severidad conque juzgas, también serás juzgado y en algún momento condenado.

Aprenderás que no importa en cuantos pedazos tu corazón se partió, el mundo no se detiene para que lo arregles.

Aprenderás que es uno mismo quien debe cultivar su propio jardín y decorar su alma, en vez de esperar que alguien le traiga flores.

Comenzarás a aceptar tus derrotas con la cabeza alta y la mirada al frente, con la valentía de un hombre y no con la tristeza de un niño y aprenderás a construir hoy todos tus caminos, porque el terreno de mañana es incierto para los proyectos, y el futuro tiene la costumbre de caer en el vacío.

Después de un tiempo aprenderás que el sol quema si te expones demasiado.

Aceptarás incluso que las personas buenas podrían herirte alguna vez y necesitarás perdonarlas.

Aprenderás que hablar puede aliviar los dolores del alma.

Descubrirás que lleva años construir confianza y apenas unos segundos destruirla y que tu también podrás hacer cosas de las que te arrepentirás el resto de la vida.

Aprenderás que las nuevas amistades continúan creciendo a pesar de las distancias y que no importa que es lo que tienes, sino a quien tienes en la vida y que los buenos amigos son la familia que nos permitimos elegir.

Aprenderás que no tenemos que cambiar de amigos, si estamos dispuestos a aceptar que los amigos cambian.

Descubrirás que muchas veces tomas a la ligera a las personas que más te importan y por eso siempre debemos decir a esas personas que las amamos porque nunca estaremos seguros de cuando será la última vez que las veamos.

Aprenderás que las circunstancias y el ambiente que nos rodea tienen influencia sobre nosotros, pero nosotros somos los únicos responsables de lo que hacemos.

Comenzarás a aprender que no nos debemos comparar con los demás, salvo cuando queramos imitarlos para mejorar.

Descubrirás qué se lleva mucho tiempo para llegar a ser la persona que quieres ser, y que el tiempo es corto.

Aprenderás que no importa a dónde llegaste, sino a dónde te diriges.

Aprenderás que si no controlas tus actos ellos te controlaran y que ser flexible no significa ser débil o no tener personalidad, porque no importa cuan delicada y frágil sea una situación: siempre existen dos lados.

Aprenderás que héroes son las personas que hicieron lo que era necesario enfrentando las consecuencias. ..

Aprenderás que la paciencia requiere mucha práctica.

Descubrirás que algunas veces, la persona que esperas que te patee cuando te caes, tal vez sea una de las pocas que te ayuden a levantarte.

Madurar tiene más que ver con lo que has aprendido de las experiencias, que con los años vividos.

Aprenderás que hay mucho más de tus padres en ti de lo que supones.

Aprenderás que nunca se debe decir a un niño que sus sueños son tonterías, porque pocas cosas son tan humillantes y sería una tragedia si lo creyese, porque le estarás quitando la esperanza.

Aprenderás que cuando sientes rabia, tienes derecho a tenerla, pero eso no te da el derecho de ser cruel.

Descubrirás que sólo porque alguien no te ama de la forma que quieres, no significa que no te ame con todo lo que puede, porque hay personas que nos aman, pero que no saben como demostrarlo. ..

No siempre es suficiente ser perdonado por alguien, algunas veces tendrás que aprender a perdonarte a ti mismo.

Si algo he aprendido en la vida, es que la mentira se pone en contra de quien la inventa y a la larga siempre surge la luz de la verdad.

Aprenderás que no importa en cuantos pedazos tu corazón se partió, el mundo no se detiene para que lo arregles.

Aprenderás que el tiempo no es algo que pueda volver hacia atrás, por lo tanto, debes cultivar tu propio jardín y decorar tu alma, en vez de esperar que alguien te traiga flores.
Entonces y sólo entonces sabrás realmente lo que puedes soportar; que eres fuerte y que podrás ir mucho más lejos de lo que pensabas cuando creías que no se podía más.
Es que realmente la vida vale cuando tienes el valor de enfrentarla.

I quan et pensis que ja no pots més... fes només una miquieta més....

La vida és dura.... la vida és meravellosa

Avui que és un dia de reflexió després de tots aquests dies de festa i per què demà ja torna l’activitat habitual, voldria fer un petit parèntesis abans de la segona entrega del Segon Acord després de la publicació del primer de quatre que hi haurà. Espero que el Primer Acord us hagi fet pensar una mica i poc a poc ho aneu incorporant a dins vostre i espero que amb cadascun d’ells pugueu anar avançant una mica.

Fa uns mesos va arribar a mi aquest poema que us adjunto i fa poquet el vaig veure publicat al blog d’una famosa cantant, i quan el vaig veure vaig pensar que alguna cosa s’estava movent, i si una persona com ella li captava l’atenció aquest poema, significava que la gent estem en plena búsqueda d’alguna cosa més que el que és simplement viure, busquem el significat de les coses i el per què d’una existència i a mi això, m’encanta. No importen la condició social, a què et dediques, com ets dius o que fas, si tens problemes grans o petits.... tots absolutament tots, som humans i tenim una ànima enorme a dins nostre que ens està demanant a crits que l’escoltem, i al final tots busquem allò que ens aporti benestar i ens apropi a la felicitat. I en aquest camí és a on jo vull contribuir-hi amb allò que pugui.

Oriah, l’autora, explica que un dia va arribar a casa amb una sensació de buidor molt gran després de que va haver de fer un esforç enorme per sociabilitzar-se i integrar-se en una conversa d’un sopar que tenia, em sembla que tots en un moment o altre i, en major o menor grau, hem tingut aquesta sensació alguna vegada. Aquella mateixa nit va asseure’s a escriure sobre aquest sentiment, va escriure precisament sobre el que realment li interessava d’ella mateixa i de les persones, obviant lo banals de que són a vegades certs problemes, certes converses o certes persones per un mateix. El resultat va ser aquest preciós poema que per la seva senzillesa i pel que transmet, en poc temps va fer-se famós i va donar la volta al món. Que no pari mai de voltar!

Llegiu-lo atentament, a poc a poc cadascuna de les frases i veureu que us tocarà molt endins.

LA INVITACIÓN

No me interesa lo que haces para ganarte la vida.

Quiero saber lo que ansias y si te atreves a soñar con lo que tu corazón anhela.

No me interesa tu edad. 

Quiero saber si te arriesgarías a parecer un tonto por amor, por tus sueños, por la aventura de estar vivo.

No me interesa que planetas están en cuadratura con tu luna.

Quiero saber si has tocado el centro de tu propia tristeza.

Si las traiciones de la vida te han abierto, o te has marchitado y cerrado por el miedo a más dolor.

Quiero saber si puedes sentarte con el dolor, el mío o el tuyo,

sin intentar esconderlo, desvanecerlo o remediarlo.

 Quiero saber si puedes experimentar con plenitud la alegría, la mía o la tuya,

Si puedes bailar con locura y permitir que el éxtasis te llene hasta la punta de los dedos de las manos y los pies sin que tu prudencia nos advierta que seamos cuidadosos, que seamos realistas, o que recordemos las limitaciones como seres humanos.

No me interesa saber si lo que me cuentas es cierto.

Quiero saber si puedes decepcionar a otros para serte fiel a ti mismo,

si puedes soportar la acusación de traición y no traicionar a tu propia alma.

Quiero saber si puedes ser fiel, y por lo tanto digno de confianza.

Quiero saber si puedes ver la belleza, aún cuando no sea tan bella todos los días,

y si puedes nutrir tu vida de su presencia.

Quiero saber si puedes vivir con el fracaso, el tuyo o el mío,

y no obstante pararte a la orilla del lago a gritarle a la luna “¡SI!”

No me interesa saber dónde vives ni cuanto dinero tienes.

Quiero saber si puedes levantarte después de una noche de aflicción y desesperación, cansado y magullado hasta los huesos, y hacer lo que sea necesario por los niños.

No me interesa saber a quién conoces o cómo llegaste hasta aquí.

Quiero saber si te quedarás en el centro del fuego conmigo sin rehuir.

No me interesa dónde ni con quién has estudiado.

Quiero saber que es lo que te sostiene, desde el interior, cuando todo lo demás se derrumba.

Quiero saber si puedes estar solo contigo mismo,

y si verdaderamente aprecias la compañía que tienes en los momentos de vacío.

ORIAH MOUNTAIN DREAMER

“…Escribí lo que hay que recordar….la vida es dura y la vida es maravillosa. Tenemos que encontrar la inspiración , la intimidad, el coraje y el compromiso de vivir plenamente,

todos los días…”

Sense paraules….



 

Perdona'm...

Quina paraula veritat? Ho sento.... perdona'm.... quines grans paraules quan es pronuncien de cor i que difícil a vegades és demanar discules a algú que has pogut ferir.

Tot allò que ens passa a la vida ens deixa una senyal marcada a dins nostre, les coses bones i les dolentes, les bones accions i les no tant bones...  Quan les coses les fem bé aquell fet, la vivència, la situació la grabarem en un lloc increible dins nostre que ens ajudarà a crèixer i a seguir endavant. Però quan una cosa no ha estat com volíem, hem causat mal sense voler, o no hem actuat correctament, allò també se'ns graba  a dins nostre i es  pot convertir en una lacra per que puguem avançar.

La vida és un somni, un somni del qual no sabem quan despartarem i tots els fets que et van passant et mostren que hi ha coses que són molt importants. Viure el present i l'aquí i l'ara és vital i el passat, per molt que el vulguèssim canviar ja no es pot fer. Però el que sí que podem fer és millorar el nostre present.

La qualitat del nostre present determinarà la qualitat del nostre futur.

No sóc partidaria de tapar les coses per que són pasades i per tant ja no té cap sentit, m'agrada poder dir aquestes paraules quan una cocsa he fet malament.

Ho sento.

Diuen que no hi ha persona que valori més el perdó que aquell que en algun moment l'ha necessitat. I tothom l'ha necessitat alguna vegada, sinó diuem-me, la gent és perfecte? ningú s'ha equivocat mai? no, oi? doncs potser hauríem de començar a saber demanar perdó i alliberar aquell passat per viure més bé el present.

És molt important saber demanar perdó igual que és imporatant saber perdonar. No és valid allò que diuen de perdono però no oblido, si no oblides es que realment no has perdonat i et queda molt rencor a dins. Les dues coses es demostraran amb fets, d'una banda i de l'altre, i amb les actituds. Lo important és voler-ho fer.

Igual que tot té la seva cara, tot té la seva creu, tot dolor ve acompanyat de plaer, tot lo blanc té la seva part de negre, tot el que puja baixa.... segur que tot té un per què i que el dolor que sents té una explicació. Tot és una polaritat. A vegades hem de pensar que si un fet o una situació es va donar de certa manera o va passar d'una certa manera es per que havia de passar així, per un i per l'altre i depen de les dues parts saber-ne extreure la lliçó corresponent.

Un dia un mestre em va dir, les coses les pots apendre per les bones, però si després de moltes senyals que et posa la vida ets incapaç de captar-ho, t'ho ensenyarant d'una manera més dura. Però pensa que qui fa el mal aparentment i qui es la victima aparentment, no ho són, els dos formen part d'una obra de teatre en la qual han hagut d'interpretar aquell paper per que el guió estava escrit. Tots dos havien d'apendre una cosa però cadascú d'una manera i una cosa diferent. No hi ha culpables ni víctimes.

Però una vegada sabem que aquest paper que hem interpretat és dur i a més hem pogut ferir a una persona que ens estimem per que no demanem perdó?

És humà cometre errors o simplment tenir diferents punts de vista, a vegades diries "jo no ho hagués fet així" però no oblidem que tu ets tu i ell és ell, però es meravellós poder obrir el cor i reconèixer l'error  i demanar disculpes i dir que t'estimes a qui hagis pogut ferir.  El que està clar es que si els llaços d'amistat, d'apreci i d'amor són lo suficientment forts el temps recolocarà les coses, sino potser es trecnaran però almenys estarem bé amb nosaltres mateixos.

Disposats a demanar perdó i perdonar? Jo sí!

HO SENTO, PERDONA'M, T'ESTIMO.

Les emocions

"Hoy seré dueño de mis emociones.

Si me siento deprimido, cantaré.

Si me siento triste, reiré.

Si me siento enfermo, redoblaré mi trabajo.

Si siento miedo, me lanzaré adelante".

OG Mandino

Avui volia parlar de la importància de les emocions. Durant molt anys, vaja, segles les emocions han estat tapades per diferents creences que hi havia en la societat. Els homes no podien plorar, les dones no es podien revelar davant l'home i així un llarg etcètera.

"Mil miedos ancestrales obstruyen el camino

hacia la felicidad y la libertad....

Pero el amor puede conquistar al miedo".

Bertrand Russell

Afortunadament cada vegada més s'està donant importància a les emocions. O més que importància se les està col·locant allà on corresponen.

Si analitzem la paraula emoció, veiem que e-motion significa "energia en acció" i a mi m'encanta aquesta definició per que inclou la paraula energia, i més endavant parlarem de com afecten les emocions en el tema de la salut i com està lligat al cos energètic humà.

Les emocions tenen un paper clau en la nostra vida. En un procés de presa de decidions (sigui la decisió que sigui: personal, professional etc.) hi tenen un pes significatiu, però a més les nostres emocions condicionen moltes vegades el nostre dia a dia. Qui no ha dit alguna vegada "avui no tinc el dia", "no t'acostis que mossego" o coses per l'estil? Ningú oi?, en algun moment o altre una emoció ha governat algun moment o algun dia de la nostra vida. I això no és dolent, sempre hi quan ho sapiguem canalitzar.

Ens hem d'anar posant màximes.... per exemple... que hi hagi un dia dolent, és normal! però permetem-nos-en només un! l'endemà hem de remuntar!

Sabem expressar les emocions? Quantes vegades les reprimim per la por a ferir o per no voler expressar el que simplement sentim. Quantes vegades ens mosseguem la llengua i ens "empassem" el sentiment pensant ja passarà? i us heu preguntat si passa? voleu dir que no es queda com al fons d'un got on després ho tapes amb una altre cosa però la "porqueria" segueix estant allà?

Sabeu que segurament els sentiments de ràbia o enuig no expressats, malmetran el fetge? que la por s'acumula als ronyons, entre altres llocs? i així un llarg etcètera....

Conèixer bé les emocions farà també que puguem tenir un millor coneixament de nosaltres mateixos i sobretot, expressar-les, en ajudarà a tenir un millor benestar de vida. La doctora Pert, neurobiologa i experta en bioquímica del cervell, en una entrevista va explicar que les emocions regeixen tots els sistemes de l'organisme, si reprimim les emocions reprimim també les nostres funcions orgàniques lo que a la llarga pot provocar malalties. En aquests últims temps i en diferents articles publicats en diaris d'informació general de prestigi, surten cada vegada més metges parlant sobre la relació de les malalties i l'estat emocional de la persona "malalta" (no m'agrada aquesta paraula i un dia us diré per què); així que potser sí que hauríem de començar a saber què sentim i sobretot com ho podem canalitzar per que això no ens perjudiqui.

"Si escuchas una voz en tu interior

que te dice "no puedes pintar",

entonces pinta y esa voz se callará"

Vincent Van Gogh

Quantes vegades a algú que plora li hem dit allò de "tranquil, no ploris més...  ja està...." quan segurament el que li hauríem de dir es "treu-ho tot", moltes oi? doncs aquí teniu una petita mostra d'alguna de les emocions i a què ens convida a fer cadascuna d'elles:

L'Alegria: és el temps per la celebració

La Tristesa: és una senyal per tancar ferides

La Por: una emoció que ens convida a preparar-nos

L'Entusiasme: un impuls cap als objectius

L'Aborriment: un cop per que innovem

La Culpa: una crida al perdó

L'Enfado: una invitació per restaurar els límits vulnerats

La Gratitud: La necessitat de ser agraïts

Font: Confianza Total

Cadascuna d'elles les anirem desenvolupant i analitzant més endavant sobre què passa si no els hi fem cas i com ens afecta això a nivell físic.

I ara penseu, si les emocions governen part de la nostra vida, afecten alhora al nostre cos físic (als diferents òrgans, sistema nerviós, etc) no creieu que si les "entrenem" a conciencia podem fer que la nostra vida sigui més plena i més saludable?

Hi ha maneres per entrenar les emocions, a traves de la ment ens podem apoderar d'elles i canviar els estats d'ànim de negatius a positius. Veieu? tenim una arma molt valuosa: la ment! Així que aprenem a utilitzar-la!

"La clave está en lo que uno enfatiza:

hacernos desdichados

hacernos falices.

Requiere el mismo esfuerzo"

Carlos Castaneda

Hauríem de començar tots a conèixer més el nostre món interior, en comptes de mirar enfora, per què no mirem endins? per que no escoltem què ens diu cada emoció? escoltem què ens diu el cos.... cada sensació, cada dolor té un significat, aprenem a desxifrar què vol dir!

És un viatge apasionant per què un cop l'inicies veus que la vida canvia.

M'hi vols acompanyar?

"Dentro de veinte años te sentirás

más arrepentido de las cosas que

no hicistes que de las cosas que hicistes.

Así que suelta cabos.

Navega lejos de puerto seguro.

Atrapa los vientos favorables.

Y despliega tus velas.

Explora. Sueña. Descubre"