Perdona'm...

Quina paraula veritat? Ho sento.... perdona'm.... quines grans paraules quan es pronuncien de cor i que difícil a vegades és demanar discules a algú que has pogut ferir.

Tot allò que ens passa a la vida ens deixa una senyal marcada a dins nostre, les coses bones i les dolentes, les bones accions i les no tant bones...  Quan les coses les fem bé aquell fet, la vivència, la situació la grabarem en un lloc increible dins nostre que ens ajudarà a crèixer i a seguir endavant. Però quan una cosa no ha estat com volíem, hem causat mal sense voler, o no hem actuat correctament, allò també se'ns graba  a dins nostre i es  pot convertir en una lacra per que puguem avançar.

La vida és un somni, un somni del qual no sabem quan despartarem i tots els fets que et van passant et mostren que hi ha coses que són molt importants. Viure el present i l'aquí i l'ara és vital i el passat, per molt que el vulguèssim canviar ja no es pot fer. Però el que sí que podem fer és millorar el nostre present.

La qualitat del nostre present determinarà la qualitat del nostre futur.

No sóc partidaria de tapar les coses per que són pasades i per tant ja no té cap sentit, m'agrada poder dir aquestes paraules quan una cocsa he fet malament.

Ho sento.

Diuen que no hi ha persona que valori més el perdó que aquell que en algun moment l'ha necessitat. I tothom l'ha necessitat alguna vegada, sinó diuem-me, la gent és perfecte? ningú s'ha equivocat mai? no, oi? doncs potser hauríem de començar a saber demanar perdó i alliberar aquell passat per viure més bé el present.

És molt important saber demanar perdó igual que és imporatant saber perdonar. No és valid allò que diuen de perdono però no oblido, si no oblides es que realment no has perdonat i et queda molt rencor a dins. Les dues coses es demostraran amb fets, d'una banda i de l'altre, i amb les actituds. Lo important és voler-ho fer.

Igual que tot té la seva cara, tot té la seva creu, tot dolor ve acompanyat de plaer, tot lo blanc té la seva part de negre, tot el que puja baixa.... segur que tot té un per què i que el dolor que sents té una explicació. Tot és una polaritat. A vegades hem de pensar que si un fet o una situació es va donar de certa manera o va passar d'una certa manera es per que havia de passar així, per un i per l'altre i depen de les dues parts saber-ne extreure la lliçó corresponent.

Un dia un mestre em va dir, les coses les pots apendre per les bones, però si després de moltes senyals que et posa la vida ets incapaç de captar-ho, t'ho ensenyarant d'una manera més dura. Però pensa que qui fa el mal aparentment i qui es la victima aparentment, no ho són, els dos formen part d'una obra de teatre en la qual han hagut d'interpretar aquell paper per que el guió estava escrit. Tots dos havien d'apendre una cosa però cadascú d'una manera i una cosa diferent. No hi ha culpables ni víctimes.

Però una vegada sabem que aquest paper que hem interpretat és dur i a més hem pogut ferir a una persona que ens estimem per que no demanem perdó?

És humà cometre errors o simplment tenir diferents punts de vista, a vegades diries "jo no ho hagués fet així" però no oblidem que tu ets tu i ell és ell, però es meravellós poder obrir el cor i reconèixer l'error  i demanar disculpes i dir que t'estimes a qui hagis pogut ferir.  El que està clar es que si els llaços d'amistat, d'apreci i d'amor són lo suficientment forts el temps recolocarà les coses, sino potser es trecnaran però almenys estarem bé amb nosaltres mateixos.

Disposats a demanar perdó i perdonar? Jo sí!

HO SENTO, PERDONA'M, T'ESTIMO.