Aleph...

Sempre m’ha agradat la paraula Aleph…. Des de fa molt temps… i un dia vaig descobrir que un dels meus autors preferits treia un llibre que es deia així…. Com que ja fa molt que he deixat de creure en les “casualitats” i sí en les “causalitats” no va ser “casualitat” que arribés a les meves mans en aquell moment.

ALEPH és una paraula que té un significat espiritual molt fort. Aleph per dir-ho d’alguna manera és l’infinit, el tot i el res, és aquell punt en el que tot està en el mateix lloc al mateix temps.

L’autor distingeix dos tipus de Aleph:

El petit Aleph: Sempre apareix per “casualitat”. Són aquells moments al llarg del camí d’un mateix per la vida que en el lloc més inesperat, en una parada del bus, en el banc o en un altre lloc, de cop…. Comprens algo, se t’encén una petita llum a dins i comprens alguna cosa, no saps ben bé què però saps que alguna cosa ha canviat, l’Univers està en aquell moment allà amb tu en aquell precís instant.

El gran Aleph: quan dos persones es troben en el petit Aleph, les seves energies es complementen totalment sense explicació possible i es provoca una reacció en cadena. És igual el temps que passi i potser no es veuen en anys o en aquella primera trobada la cosa no qualli d’immediat, però si aquelles energies han sigut creades per estar juntes, sempre es tornaran a trobar al llarg del camí. L’iman és tant fort que no hi ha res, ni ells mateixos, que els pugui separar. És per així dir-ho….. el pol positiu i el pol negatiu d’una pila, el motiu de que s’encengui una làmpara per que es transformen amb la mateixa llum; els planetes que s’atrauen i acaben xocant, els amants que es retroben al cap de molt temps. El destí ha escollit a aquestes persones per que es trobin en el moment adequat de les seves vides.

Com vaig llegir en un altre blog Aleph és:

“Primera letra en todos los alfabetos del mundo, a excepción de unos pocos. Es una letra que tiene gran poder místico y "virtud mágica" entre quienes la han adoptado, y para los cuales su poder numérico es uno. En su sentido esotérico cada letra posee en si una potencia creadora, y en el caso de Aleph o A, esta relacionada a la protección de la unidad y de la infinitud, la armonía que se puede ver en toda la naturaleza y en el hombre mismo, ya que encierra en sí el arcano de la divinidad. En el estudio del tarot, Aleph es el Mago, el creador, quien por sus facultades posee las llaves del conocimiento de los secretos del cielo y la tierra, al ejercer el símbolo de la unidad entre ambas esferas.”

Coelho afirma:

“El amor está más allá del tiempo, mejor dicho el amor es el espacio y el tiempo en un solo punto,
el Aleph, siempre transformándoos”.

I d’aquest llibre n’he extret aquest trosset….

- Recuerdas el Aleph. Recuerdas lo que sentías en ese momento. Las explicaciones y las respuestas no serán suficientes. Confundirán aún más lo que ya es bastante complejo. Simplemente perdóname.

- No sé por qué tengo que perdonar al hombre que amo.

Hilal busca inspiración en las paredes de oro, las columnas, la gente que viene a esta hora de la mañana, las llamas de las velas encendidas.

- Perdono a la chica que fuí, no porque quiera ser una santa, sino porque no quiero soportar este odio. Este odio pesado.

Esto no era lo que yo esperaba.

- No puedes perdonar a todos y todo, pero perdóname.

- Perdono todo y a todos. Te perdono porque te amo y no me amas. Te perdono porque me rechazas y pierdo mi poder.

 

Ella cierra los ojos y levanta sus manos hacia el techo.

- Estoy liberado del odio por medio del perdón y el amor. Entiendo que el sufrimiento, cuando no puede ser evitado, me ayuda a avanzar hacia la gloria.

Hilal habla en voz baja, pero la acústica de la iglesia es tan perfecta que todo lo que dice parece hacer eco a lo largo de las cuatro esquinas. Pero mi experiencia me dice que está canalizando el espíritu de un niño.

Las lágrimas que derramé, yo perdono.
El sufrimiento y las decepciones, yo perdono.
Las traiciones y mentiras, yo perdono.
Las calumnias y las intrigas, yo perdono.
El odio y la persecución, yo perdono.
Los golpes que me dieron, yo perdono.
Los sueños rotos, yo perdono.
Las esperanzas muertas, yo perdono.
El desamor y la envidia, yo perdono.
La indiferencia y la mala voluntad, yo perdono.
La injusticia en el nombre de la justicia, yo perdono.
La ira y el maltrato, yo perdono.
El abandono y el olvido, yo perdono.
El mundo con toda su maldad, yo perdono.

Ella baja los brazos, abre los ojos y coloca sus manos en su rostro.

Me acerco a besarla, pero ella hace una señal con las manos.

- No he terminado todavía.
Ella cierra sus ojos y mira hacia arriba.

La pena y el resentimiento, los sustituyo con comprensión y entendimiento.
La rebeldía, la sustituyo con la música que sale de mi violín.
El dolor lo sustituyo con olvido.
La venganza, la sustituyo con victoria.Seré capaz de amar por encima del desamor.
Dar incluso cuando estoy despojada de todo.
Trabajar feliz incluso cuando estoy en medio de todos los obstáculos.
Secar las lágrimas, incluso cuando aún estoy llorando.
Creer incluso cuando estoy desacreditada.

Ella abre los ojos, pone sus manos sobre mi cabeza y dice con la autoridad que viene de arriba:

- Hágase tu voluntad. Hágase tu voluntad.

Aleph ets tu....

Perdona'm...

Quina paraula veritat? Ho sento.... perdona'm.... quines grans paraules quan es pronuncien de cor i que difícil a vegades és demanar discules a algú que has pogut ferir.

Tot allò que ens passa a la vida ens deixa una senyal marcada a dins nostre, les coses bones i les dolentes, les bones accions i les no tant bones...  Quan les coses les fem bé aquell fet, la vivència, la situació la grabarem en un lloc increible dins nostre que ens ajudarà a crèixer i a seguir endavant. Però quan una cosa no ha estat com volíem, hem causat mal sense voler, o no hem actuat correctament, allò també se'ns graba  a dins nostre i es  pot convertir en una lacra per que puguem avançar.

La vida és un somni, un somni del qual no sabem quan despartarem i tots els fets que et van passant et mostren que hi ha coses que són molt importants. Viure el present i l'aquí i l'ara és vital i el passat, per molt que el vulguèssim canviar ja no es pot fer. Però el que sí que podem fer és millorar el nostre present.

La qualitat del nostre present determinarà la qualitat del nostre futur.

No sóc partidaria de tapar les coses per que són pasades i per tant ja no té cap sentit, m'agrada poder dir aquestes paraules quan una cocsa he fet malament.

Ho sento.

Diuen que no hi ha persona que valori més el perdó que aquell que en algun moment l'ha necessitat. I tothom l'ha necessitat alguna vegada, sinó diuem-me, la gent és perfecte? ningú s'ha equivocat mai? no, oi? doncs potser hauríem de començar a saber demanar perdó i alliberar aquell passat per viure més bé el present.

És molt important saber demanar perdó igual que és imporatant saber perdonar. No és valid allò que diuen de perdono però no oblido, si no oblides es que realment no has perdonat i et queda molt rencor a dins. Les dues coses es demostraran amb fets, d'una banda i de l'altre, i amb les actituds. Lo important és voler-ho fer.

Igual que tot té la seva cara, tot té la seva creu, tot dolor ve acompanyat de plaer, tot lo blanc té la seva part de negre, tot el que puja baixa.... segur que tot té un per què i que el dolor que sents té una explicació. Tot és una polaritat. A vegades hem de pensar que si un fet o una situació es va donar de certa manera o va passar d'una certa manera es per que havia de passar així, per un i per l'altre i depen de les dues parts saber-ne extreure la lliçó corresponent.

Un dia un mestre em va dir, les coses les pots apendre per les bones, però si després de moltes senyals que et posa la vida ets incapaç de captar-ho, t'ho ensenyarant d'una manera més dura. Però pensa que qui fa el mal aparentment i qui es la victima aparentment, no ho són, els dos formen part d'una obra de teatre en la qual han hagut d'interpretar aquell paper per que el guió estava escrit. Tots dos havien d'apendre una cosa però cadascú d'una manera i una cosa diferent. No hi ha culpables ni víctimes.

Però una vegada sabem que aquest paper que hem interpretat és dur i a més hem pogut ferir a una persona que ens estimem per que no demanem perdó?

És humà cometre errors o simplment tenir diferents punts de vista, a vegades diries "jo no ho hagués fet així" però no oblidem que tu ets tu i ell és ell, però es meravellós poder obrir el cor i reconèixer l'error  i demanar disculpes i dir que t'estimes a qui hagis pogut ferir.  El que està clar es que si els llaços d'amistat, d'apreci i d'amor són lo suficientment forts el temps recolocarà les coses, sino potser es trecnaran però almenys estarem bé amb nosaltres mateixos.

Disposats a demanar perdó i perdonar? Jo sí!

HO SENTO, PERDONA'M, T'ESTIMO.