"La manera más segura de alcanzar tus metas, es permanecer en contacto con tu propia voz interior, y no permitir que la opinión de otros te detenga! Aprende a escuchar tu corazón... ese no se equivoca! Mente y corazón en armonía, son la base de la inteligencia emocional."






Mostrando entradas con la etiqueta felicitat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta felicitat. Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de abril de 2012

La vida és dura.... la vida és meravellosa

Avui que és un dia de reflexió després de tots aquests dies de festa i per què demà ja torna l’activitat habitual, voldria fer un petit parèntesis abans de la segona entrega del Segon Acord després de la publicació del primer de quatre que hi haurà. Espero que el Primer Acord us hagi fet pensar una mica i poc a poc ho aneu incorporant a dins vostre i espero que amb cadascun d’ells pugueu anar avançant una mica.

Fa uns mesos va arribar a mi aquest poema que us adjunto i fa poquet el vaig veure publicat al blog d’una famosa cantant, i quan el vaig veure vaig pensar que alguna cosa s’estava movent, i si una persona com ella li captava l’atenció aquest poema, significava que la gent estem en plena búsqueda d’alguna cosa més que el que és simplement viure, busquem el significat de les coses i el per què d’una existència i a mi això, m’encanta. No importen la condició social, a què et dediques, com ets dius o que fas, si tens problemes grans o petits.... tots absolutament tots, som humans i tenim una ànima enorme a dins nostre que ens està demanant a crits que l’escoltem, i al final tots busquem allò que ens aporti benestar i ens apropi a la felicitat. I en aquest camí és a on jo vull contribuir-hi amb allò que pugui.




Oriah, l’autora, explica que un dia va arribar a casa amb una sensació de buidor molt gran després de que va haver de fer un esforç enorme per sociabilitzar-se i integrar-se en una conversa d’un sopar que tenia, em sembla que tots en un moment o altre i, en major o menor grau, hem tingut aquesta sensació alguna vegada. Aquella mateixa nit va asseure’s a escriure sobre aquest sentiment, va escriure precisament sobre el que realment li interessava d’ella mateixa i de les persones, obviant lo banals de que són a vegades certs problemes, certes converses o certes persones per un mateix. El resultat va ser aquest preciós poema que per la seva senzillesa i pel que transmet, en poc temps va fer-se famós i va donar la volta al món. Que no pari mai de voltar!
Llegiu-lo atentament, a poc a poc cadascuna de les frases i veureu que us tocarà molt endins.


LA INVITACIÓN

No me interesa lo que haces para ganarte la vida.
Quiero saber lo que ansias y si te atreves a soñar con lo que tu corazón anhela.
No me interesa tu edad. 
Quiero saber si te arriesgarías a parecer un tonto por amor, por tus sueños, por la aventura de estar vivo.





No me interesa que planetas están en cuadratura con tu luna.
Quiero saber si has tocado el centro de tu propia tristeza.
Si las traiciones de la vida te han abierto, o te has marchitado y cerrado por el miedo a más dolor.
Quiero saber si puedes sentarte con el dolor, el mío o el tuyo,
sin intentar esconderlo, desvanecerlo o remediarlo.




 Quiero saber si puedes experimentar con plenitud la alegría, la mía o la tuya,
Si puedes bailar con locura y permitir que el éxtasis te llene hasta la punta de los dedos de las manos y los pies sin que tu prudencia nos advierta que seamos cuidadosos, que seamos realistas, o que recordemos las limitaciones como seres humanos.






No me interesa saber si lo que me cuentas es cierto.
Quiero saber si puedes decepcionar a otros para serte fiel a ti mismo,
si puedes soportar la acusación de traición y no traicionar a tu propia alma.







Quiero saber si puedes ser fiel, y por lo tanto digno de confianza.
Quiero saber si puedes ver la belleza, aún cuando no sea tan bella todos los días,
y si puedes nutrir tu vida de su presencia.




Quiero saber si puedes vivir con el fracaso, el tuyo o el mío,
y no obstante pararte a la orilla del lago a gritarle a la luna “¡SI!”





No me interesa saber dónde vives ni cuanto dinero tienes.
Quiero saber si puedes levantarte después de una noche de aflicción y desesperación, cansado y magullado hasta los huesos, y hacer lo que sea necesario por los niños.





No me interesa saber a quién conoces o cómo llegaste hasta aquí.
Quiero saber si te quedarás en el centro del fuego conmigo sin rehuir.
No me interesa dónde ni con quién has estudiado.
Quiero saber que es lo que te sostiene, desde el interior, cuando todo lo demás se derrumba.




Quiero saber si puedes estar solo contigo mismo,
y si verdaderamente aprecias la compañía que tienes en los momentos de vacío.



ORIAH MOUNTAIN DREAMER


“…Escribí lo que hay que recordar….la vida es dura y la vida es maravillosa. Tenemos que encontrar la inspiración , la intimidad, el coraje y el compromiso de vivir plenamente,
todos los días…”




Sense paraules….







 

viernes, 2 de marzo de 2012

Com reaccionem....

Com reaccionem?

“No pots canviar el món
Però pots canviar els fets
I quan canvies els fets
Estàs canviant els punts de vista
I quan canvies els punts de vista
Pots canviar una opinió
I si canvies una opinió
Pots canviar el món”

New Dress – Depeche Mode

Avui tothom voldrà ser cafè…bé espero que tothom després de llegir aquest conte que la veritat es que no sé qui n’és l’autor, tothom vulgui ser cafè. És un conte per pensar, per rellegir-lo tranquil·lament i meditar sobre ell i sobre un mateix. La meva àvia sempre em deia que la vida era una qüestió d’actitud, hi penso tantes vegades amb les meves àvies!!! Quanta saviesa per favor! Gràcies per seguir-hi sent! I gràcies per totes aquestes grans coses que em vareu ensenyar! I per les que m’heu deixat en herència i només vosaltres i jo ho sabem. Us estimo!




Així que quan passi alguna cosa… pensem que tot és una qüestió d’actitud i…. Reflexionem amb el que ens transmet aquesta història:

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.




El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles va començar a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altre ous i a la última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.

El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla li va dir:

-         Digues, filla, que veus aquí?
-         Veig pastanagues, ous i cafè.
-         Toca les pastanagues, com estan?
-         Estan toves.
-         Ara agafa l’ou, trenca’l. Com es?
-         És un ou dur.
-         Ara tasta el cafè. T’agrada?
-         Mmmmmmm, sí! Ha quedat boníssim!

La noia va demanar:

-         Què em vols dir amb això pare?
-         Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior s’ha tornat dur.
-         I el cafè?
-         Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua.
-         Quina d’aquestes coses ets tu?





El cafè segueix sent cafè i el que ha fet és canviar allò que li feia “mal” transforma l’aigua i ell segueix sent cafè. Podem transformar les emocions! Els fets! No cal ni que canviem el nostre interior, la nostre essència i que ens endurim per res, ni tan sols que en desfem!.... transformem, posem actitud positiva!


Així que recorda:

No podem canviar el que ens passa, el que se’ns presenta a la vida, però sí que podem escollir com reaccionem a això.


La felicitat no dura anys, ni mesos, ni dies. La felicitat es composa de petits moments de felicitat, una trucada, un passeig, una conversa, una mirada, un somriure....no cal que ens toqui la loteria o tenir una gran casa o un gran cotxe.... són aquelles coses que no es poden comprar les que segurament més ens ompliran a la vida.  Així que sumem molts petits moments de felicitat i tindrem grans estones de PURA FELICITAT!