"La manera más segura de alcanzar tus metas, es permanecer en contacto con tu propia voz interior, y no permitir que la opinión de otros te detenga! Aprende a escuchar tu corazón... ese no se equivoca! Mente y corazón en armonía, son la base de la inteligencia emocional."






Mostrando entradas con la etiqueta expresar emocions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta expresar emocions. Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de abril de 2012

La vida és dura.... la vida és meravellosa

Avui que és un dia de reflexió després de tots aquests dies de festa i per què demà ja torna l’activitat habitual, voldria fer un petit parèntesis abans de la segona entrega del Segon Acord després de la publicació del primer de quatre que hi haurà. Espero que el Primer Acord us hagi fet pensar una mica i poc a poc ho aneu incorporant a dins vostre i espero que amb cadascun d’ells pugueu anar avançant una mica.

Fa uns mesos va arribar a mi aquest poema que us adjunto i fa poquet el vaig veure publicat al blog d’una famosa cantant, i quan el vaig veure vaig pensar que alguna cosa s’estava movent, i si una persona com ella li captava l’atenció aquest poema, significava que la gent estem en plena búsqueda d’alguna cosa més que el que és simplement viure, busquem el significat de les coses i el per què d’una existència i a mi això, m’encanta. No importen la condició social, a què et dediques, com ets dius o que fas, si tens problemes grans o petits.... tots absolutament tots, som humans i tenim una ànima enorme a dins nostre que ens està demanant a crits que l’escoltem, i al final tots busquem allò que ens aporti benestar i ens apropi a la felicitat. I en aquest camí és a on jo vull contribuir-hi amb allò que pugui.




Oriah, l’autora, explica que un dia va arribar a casa amb una sensació de buidor molt gran després de que va haver de fer un esforç enorme per sociabilitzar-se i integrar-se en una conversa d’un sopar que tenia, em sembla que tots en un moment o altre i, en major o menor grau, hem tingut aquesta sensació alguna vegada. Aquella mateixa nit va asseure’s a escriure sobre aquest sentiment, va escriure precisament sobre el que realment li interessava d’ella mateixa i de les persones, obviant lo banals de que són a vegades certs problemes, certes converses o certes persones per un mateix. El resultat va ser aquest preciós poema que per la seva senzillesa i pel que transmet, en poc temps va fer-se famós i va donar la volta al món. Que no pari mai de voltar!
Llegiu-lo atentament, a poc a poc cadascuna de les frases i veureu que us tocarà molt endins.


LA INVITACIÓN

No me interesa lo que haces para ganarte la vida.
Quiero saber lo que ansias y si te atreves a soñar con lo que tu corazón anhela.
No me interesa tu edad. 
Quiero saber si te arriesgarías a parecer un tonto por amor, por tus sueños, por la aventura de estar vivo.





No me interesa que planetas están en cuadratura con tu luna.
Quiero saber si has tocado el centro de tu propia tristeza.
Si las traiciones de la vida te han abierto, o te has marchitado y cerrado por el miedo a más dolor.
Quiero saber si puedes sentarte con el dolor, el mío o el tuyo,
sin intentar esconderlo, desvanecerlo o remediarlo.




 Quiero saber si puedes experimentar con plenitud la alegría, la mía o la tuya,
Si puedes bailar con locura y permitir que el éxtasis te llene hasta la punta de los dedos de las manos y los pies sin que tu prudencia nos advierta que seamos cuidadosos, que seamos realistas, o que recordemos las limitaciones como seres humanos.






No me interesa saber si lo que me cuentas es cierto.
Quiero saber si puedes decepcionar a otros para serte fiel a ti mismo,
si puedes soportar la acusación de traición y no traicionar a tu propia alma.







Quiero saber si puedes ser fiel, y por lo tanto digno de confianza.
Quiero saber si puedes ver la belleza, aún cuando no sea tan bella todos los días,
y si puedes nutrir tu vida de su presencia.




Quiero saber si puedes vivir con el fracaso, el tuyo o el mío,
y no obstante pararte a la orilla del lago a gritarle a la luna “¡SI!”





No me interesa saber dónde vives ni cuanto dinero tienes.
Quiero saber si puedes levantarte después de una noche de aflicción y desesperación, cansado y magullado hasta los huesos, y hacer lo que sea necesario por los niños.





No me interesa saber a quién conoces o cómo llegaste hasta aquí.
Quiero saber si te quedarás en el centro del fuego conmigo sin rehuir.
No me interesa dónde ni con quién has estudiado.
Quiero saber que es lo que te sostiene, desde el interior, cuando todo lo demás se derrumba.




Quiero saber si puedes estar solo contigo mismo,
y si verdaderamente aprecias la compañía que tienes en los momentos de vacío.



ORIAH MOUNTAIN DREAMER


“…Escribí lo que hay que recordar….la vida es dura y la vida es maravillosa. Tenemos que encontrar la inspiración , la intimidad, el coraje y el compromiso de vivir plenamente,
todos los días…”




Sense paraules….







 

jueves, 29 de marzo de 2012

Perdona'm...


Quina paraula veritat? Ho sento.... perdona'm.... quines grans paraules quan es pronuncien de cor i que difícil a vegades és demanar discules a algú que has pogut ferir.

Tot allò que ens passa a la vida ens deixa una senyal marcada a dins nostre, les coses bones i les dolentes, les bones accions i les no tant bones...  Quan les coses les fem bé aquell fet, la vivència, la situació la grabarem en un lloc increible dins nostre que ens ajudarà a crèixer i a seguir endavant. Però quan una cosa no ha estat com volíem, hem causat mal sense voler, o no hem actuat correctament, allò també se'ns graba  a dins nostre i es  pot convertir en una lacra per que puguem avançar.





La vida és un somni, un somni del qual no sabem quan despartarem i tots els fets que et van passant et mostren que hi ha coses que són molt importants. Viure el present i l'aquí i l'ara és vital i el passat, per molt que el vulguèssim canviar ja no es pot fer. Però el que sí que podem fer és millorar el nostre present.

La qualitat del nostre present determinarà la qualitat del nostre futur.

No sóc partidaria de tapar les coses per que són pasades i per tant ja no té cap sentit, m'agrada poder dir aquestes paraules quan una cocsa he fet malament.

Ho sento.





Diuen que no hi ha persona que valori més el perdó que aquell que en algun moment l'ha necessitat. I tothom l'ha necessitat alguna vegada, sinó diuem-me, la gent és perfecte? ningú s'ha equivocat mai? no, oi? doncs potser hauríem de començar a saber demanar perdó i alliberar aquell passat per viure més bé el present.





És molt important saber demanar perdó igual que és imporatant saber perdonar. No és valid allò que diuen de perdono però no oblido, si no oblides es que realment no has perdonat i et queda molt rencor a dins. Les dues coses es demostraran amb fets, d'una banda i de l'altre, i amb les actituds. Lo important és voler-ho fer.

Igual que tot té la seva cara, tot té la seva creu, tot dolor ve acompanyat de plaer, tot lo blanc té la seva part de negre, tot el que puja baixa.... segur que tot té un per què i que el dolor que sents té una explicació. Tot és una polaritat. A vegades hem de pensar que si un fet o una situació es va donar de certa manera o va passar d'una certa manera es per que havia de passar així, per un i per l'altre i depen de les dues parts saber-ne extreure la lliçó corresponent.




Un dia un mestre em va dir, les coses les pots apendre per les bones, però si després de moltes senyals que et posa la vida ets incapaç de captar-ho, t'ho ensenyarant d'una manera més dura. Però pensa que qui fa el mal aparentment i qui es la victima aparentment, no ho són, els dos formen part d'una obra de teatre en la qual han hagut d'interpretar aquell paper per que el guió estava escrit. Tots dos havien d'apendre una cosa però cadascú d'una manera i una cosa diferent. No hi ha culpables ni víctimes.

Però una vegada sabem que aquest paper que hem interpretat és dur i a més hem pogut ferir a una persona que ens estimem per que no demanem perdó?




És humà cometre errors o simplment tenir diferents punts de vista, a vegades diries "jo no ho hagués fet així" però no oblidem que tu ets tu i ell és ell, però es meravellós poder obrir el cor i reconèixer l'error  i demanar disculpes i dir que t'estimes a qui hagis pogut ferir.  El que està clar es que si els llaços d'amistat, d'apreci i d'amor són lo suficientment forts el temps recolocarà les coses, sino potser es trecnaran però almenys estarem bé amb nosaltres mateixos.






Disposats a demanar perdó i perdonar? Jo sí!

HO SENTO, PERDONA'M, T'ESTIMO.


martes, 13 de marzo de 2012

Les emocions

"Hoy seré dueño de mis emociones.
Si me siento deprimido, cantaré.
Si me siento triste, reiré.
Si me siento enfermo, redoblaré mi trabajo.
Si siento miedo, me lanzaré adelante".
OG Mandino


Avui volia parlar de la importància de les emocions. Durant molt anys, vaja, segles les emocions han estat tapades per diferents creences que hi havia en la societat. Els homes no podien plorar, les dones no es podien revelar davant l'home i així un llarg etcètera.

"Mil miedos ancestrales obstruyen el camino
hacia la felicidad y la libertad....
Pero el amor puede conquistar al miedo".
Bertrand Russell



Afortunadament cada vegada més s'està donant importància a les emocions. O més que importància se les està col·locant allà on corresponen.




Si analitzem la paraula emoció, veiem que e-motion significa "energia en acció" i a mi m'encanta aquesta definició per que inclou la paraula energia, i més endavant parlarem de com afecten les emocions en el tema de la salut i com està lligat al cos energètic humà.

Les emocions tenen un paper clau en la nostra vida. En un procés de presa de decidions (sigui la decisió que sigui: personal, professional etc.) hi tenen un pes significatiu, però a més les nostres emocions condicionen moltes vegades el nostre dia a dia. Qui no ha dit alguna vegada "avui no tinc el dia", "no t'acostis que mossego" o coses per l'estil? Ningú oi?, en algun moment o altre una emoció ha governat algun moment o algun dia de la nostra vida. I això no és dolent, sempre hi quan ho sapiguem canalitzar.
Ens hem d'anar posant màximes.... per exemple... que hi hagi un dia dolent, és normal! però permetem-nos-en només un! l'endemà hem de remuntar!




Sabem expressar les emocions? Quantes vegades les reprimim per la por a ferir o per no voler expressar el que simplement sentim. Quantes vegades ens mosseguem la llengua i ens "empassem" el sentiment pensant ja passarà? i us heu preguntat si passa? voleu dir que no es queda com al fons d'un got on després ho tapes amb una altre cosa però la "porqueria" segueix estant allà?
Sabeu que segurament els sentiments de ràbia o enuig no expressats, malmetran el fetge? que la por s'acumula als ronyons, entre altres llocs? i així un llarg etcètera....
Conèixer bé les emocions farà també que puguem tenir un millor coneixament de nosaltres mateixos i sobretot, expressar-les, en ajudarà a tenir un millor benestar de vida. La doctora Pert, neurobiologa i experta en bioquímica del cervell, en una entrevista va explicar que les emocions regeixen tots els sistemes de l'organisme, si reprimim les emocions reprimim també les nostres funcions orgàniques lo que a la llarga pot provocar malalties. En aquests últims temps i en diferents articles publicats en diaris d'informació general de prestigi, surten cada vegada més metges parlant sobre la relació de les malalties i l'estat emocional de la persona "malalta" (no m'agrada aquesta paraula i un dia us diré per què); així que potser sí que hauríem de començar a saber què sentim i sobretot com ho podem canalitzar per que això no ens perjudiqui.


"Si escuchas una voz en tu interior
que te dice "no puedes pintar",
entonces pinta y esa voz se callará"
Vincent Van Gogh

Quantes vegades a algú que plora li hem dit allò de "tranquil, no ploris més...  ja està...." quan segurament el que li hauríem de dir es "treu-ho tot", moltes oi? doncs aquí teniu una petita mostra d'alguna de les emocions i a què ens convida a fer cadascuna d'elles:

L'Alegria: és el temps per la celebració

La Tristesa: és una senyal per tancar ferides

La Por: una emoció que ens convida a preparar-nos

L'Entusiasme: un impuls cap als objectius

L'Aborriment: un cop per que innovem

La Culpa: una crida al perdó

L'Enfado: una invitació per restaurar els límits vulnerats

La Gratitud: La necessitat de ser agraïts

Font: Confianza Total




Cadascuna d'elles les anirem desenvolupant i analitzant més endavant sobre què passa si no els hi fem cas i com ens afecta això a nivell físic.

I ara penseu, si les emocions governen part de la nostra vida, afecten alhora al nostre cos físic (als diferents òrgans, sistema nerviós, etc) no creieu que si les "entrenem" a conciencia podem fer que la nostra vida sigui més plena i més saludable?
Hi ha maneres per entrenar les emocions, a traves de la ment ens podem apoderar d'elles i canviar els estats d'ànim de negatius a positius. Veieu? tenim una arma molt valuosa: la ment! Així que aprenem a utilitzar-la!


"La clave está en lo que uno enfatiza:
hacernos desdichados
hacernos falices.
Requiere el mismo esfuerzo"
Carlos Castaneda



Hauríem de començar tots a conèixer més el nostre món interior, en comptes de mirar enfora, per què no mirem endins? per que no escoltem què ens diu cada emoció? escoltem què ens diu el cos.... cada sensació, cada dolor té un significat, aprenem a desxifrar què vol dir!
És un viatge apasionant per què un cop l'inicies veus que la vida canvia.


M'hi vols acompanyar?






"Dentro de veinte años te sentirás
más arrepentido de las cosas que
no hicistes que de las cosas que hicistes.
Así que suelta cabos.
Navega lejos de puerto seguro.
Atrapa los vientos favorables.
Y despliega tus velas.
Explora. Sueña. Descubre"