Dos paradigmes....

La Por i l'Amor

Hi ha dos coses que mouen el món: l’amor o la por. I aquí quan parlo de  por parlo de totes les vessants de la por, de tot allò que en absència d’amor apareix la por.

I com diu l’Einstein:

“Tots tenim dos eleccions: estar plens de por o plens d’amor”

La por és una mala companyia que transmuta els sentiments, i en els sentiments de més baixa freqüència, si els desgranéssim trobaríem la por.

La gelosia , per exemple, en el fons hi ha la por de perdre una cosa que et penses que és teva, en acceptar una situació o un fet o a una persona que no t’omple, està la por a lo desconegut , la por a endinsar-te a un món que no coneixes, la por al canvi.

Com em va dir un bon amic (gràcies Xavi!) un dia que el món se’m va ensorrar i era incapaç de sortir de casa:  “La llei de Newton diu que sinó hi ha cap força que alteri la inèrcia d’un cos en moviment, aquest pot durar eternament”... La gent som iguals en situacions aparentment còmodes o conegudes encara que ens siguin perjudicials o ens facin infeliços.

Hi ha una cosa que s’anomena zona de confort, on la gent té un entorn, una parella, una família, uns amics, una rutina diària, una feina, etc.  que potser no els omple però sortir d’aquesta zona de “confort” (aparent) implica un risc, significa deixar lo conegut per endinsar-se a lo desconegut i això no tothom està disposat a fer-ho. Renunciar a unes facilitats i comoditats per aconseguir allò que realment desitja: ser realment feliç, comporta uns riscos i sobretot implica ser valent. Aquestes persones no se n'adonen que la vida se'ls hi està escorrent poc a poc entre els dits.....

Lo que moltes vegades  provoca que una persona no es posi en moviment per trobar una parella o una parella millor, una nova feina, un nou grup d’amics, una motivació intrínseca, etc. és la por.

Por a deixar de costat lo conegut, por a la incertesa, por a no trobar allò que es busca, por a fracassar. És llavors quan la persona escull estar en el mateix lloc o situació on ja no és feliç, però hi està còmoda.

La por no sempre és dolenta i sentir por no es una deshonra tothom ha sentit por! I el que hem de pensar es que un heroi, és aquell que ha sentit el dolor i la por, els ha transcendit i els ha transformat.

“Ser valent no és no tenir por a res, sinó tenir por a algo i enfrontar-s’hi”

El que no ha de fer la por és limitar-nos  i convertir-se en un obstacle i el que no ha de fer es paralitzar-nos! Un consell que em van donar quan a mi la por em paralitzava era.... fes allò que et faci por, fes-ho! I quan estiguis al límit i vegis que no pots, fes una passet més, només un passet més i veuràs com així hauràs superat la teva barrera i la por es difuminarà. La por és un fantasma que només existeix a la nostra ment!

No deixeu de veure aquest vídeo.... unes quantes vegades....

Com diu el doctor Carvajal “la por, que es l’absència d’amor, és la gran malaltia. Quan la por queda congelada, afecta al ronyó, a les glàndules suprarenals, als ossos i a l’energia vital”.

Quan més temps passem en el paradigma de l’amor més ens aproparem a la felicitat, quan més temps passen en el paradigma de la por més ens hi allunyarem.

El món està fet pels valents, per totes aquelles persones que en un moment de la seva vida no han estat conformistes i han sortit a lluitar pel seu somni. Pel somni de ser feliços!

Escull viure amb AMOR! I AMB VALENTIA!