Fes sempre el màxim que puguis.

Després d'uns dies de pensar on espero que hagueu treballat una mica amb els tres acords que us vaig presentar, arriba l'últim: Fes sempre el màxim que puguis.

És un acord per aplicar a tots els aspectes de vida, qualsevol canvi en un mateix, qualsevol cosa que es vulgui fer, qualsevol cosa que vulguis donar o saber rebre, requereix un esforç i això significa que si apliques aquest acord i fas sempre el màxim que pots no et podràs mai retreure res.

Les coses et poden sortir bé o et poden sortir malament, però si sempre has pogut donar lo millor de sí i no et pots retreure res a tu mateix per que en aquell moment, davant aquella situació o amb el que fos no hi podies fer més per que vas donar el millor de tu, així sempre estaràs bé amb tu mateix.

El meu consell, o el consell de tothom és que sempre esgotis totes les possibilitats de fer el que sentis i el que creguis però en el moment en que ja no pots més o veus que una situació o un fet és irreconduible, estima't lo suficient per veure-ho i a llabors aquest acord, el de fer sempre el màxim que puguis, t'ho apliquis a tu mateix per assolir el teu màxim benestar.

Aquest acord serà el que farà que en cada moment de la teva vida, qualsevol nou hàbit que et vulguis instaurar s'acabi convertint en un hàbit de la teva vida. Cap músic va apendre a tocar un instrument sense moltes hores de pràctica i sense haber donat el millor de si mateix en grans dosis de paciència, d'atenció i de voluntat d'entendre i de sentir allò que volia fer, doncs tu, el mateix.

Ja sabem que sempre depenent del moment en que estem podrem donar més o menys quantitat de nosaltres mateixos. No és la mateixa energia que es té a primera hora del dia quan has descansat que la que es té després d'una duríssima jornada, no tens la mateixa energia quan et sents feliç que quan estàs enmig d'una ruptura, o no és el mateix anar seré que haver begut.... així que mira dins de les teves possibilitats i de com et sentis de donar el millor de tu mateix, ni més ni menys, sino el millor que pots segons el teu moment actual.

I refelexiona amb aquesta petita història...

Hi ha una història que diu que un home una vegada va anar a un temple budista i li va dir al seu mestre:

- Mestre, si medito quatre hores al dia, quan tardaré en assolir la iluminació?

El Mestre el va mirar i li va respondre:

- Si medites quatre hores al dia, potser ho aconseguiràs d'aquí deu anys.

L'home es va quedar pensant que podia fer més, així que li va tornar a dir al Mestre:

- Mestre, i si medito vuit hores al dia, quan temps tardaré en aconseguir la iluminació?

El Mestre el va tornar a mirar i li respongué:

- Si medites vuit hores al dia, potser ho aconseguiràs d'aquí vint anys.

- Com?!  va dir l'alumne - per què tardaré més temps si medito més?

I el Mestre li va respondre:

- No estàs aquí per sacrificar la teva vida ni la teva alegria. Estàs aquí per viure, per ser feliç i per estimar. Si pots aconseguir el teu màxim nivell en dos hores de meditació, però n'utilitzes vuit, només aconseeguiràs esgotar-te, apartar-te del verdader significat de la meditació i no disfrutar de la teva vida. Fes el màxim que puguis i potser aprendràs que independentment del temps que meditis, pots viure, estimar i ser feliç"

Així que ja sabeu, mediu els vostres esforços i el temps que dedicareu en fer un esforç, no malgasteu ni esforç ni temps en una cosa que potser no té solució. Un cop hagueu donat el millor de vosaltres, i dins els límits que us hagueu establert, penseu que heu de reflexionar que mentre et dediques a solucionar allò, la vida va passant i perds el veritable significat de la mateixa: ser feliç, estimar i viure! si hi deciques massa temps! així que heu de posar límits!

Feu sempre el màxim de pugueu, però feu-ho per vosaltres mateixos per que no us pugueu retreure res, però si veieu que no es pot més, estimeu-vos lo suficient per veure que cal empendre nous camins que us retornin a la vida! a l'autèntica vida! i deixar els vells que ja no us porten enlloc.

Ara que hi penso.... n'he de deixar uns i fer el màxim que pugui per caminar pels nous... Ens hi veiem!