No et prenguis res personalment....

Recordeu el Primer Acord: Sigues impecable amb les teves paraules. Sabent el que ens diu l'autor en referència a la impecabilitat. Impecable cap a tu mateix i cap els altres i deixant de banda els rumors....

Ara arriba el Segon Acord: No et prenguis res personalment.

Els tres acords restants neixen en realitat del primer que us vaig presentar. I en aquest acord l'autor el que ens vol dir es que passi el que passi al teu voltant  no t'ho prenguis personalment.

Recordeu allò que us vaig dir que si algú anava pel carrer i ens deia que èrem uns estúpids aquelles paraules el que feien era perjudicar al qui les deia? doncs utilitzant el mateix exemple i, amb aquest nou acord, el que se'ns diu es que qui ho diu no ens ho diu a nosaltres sino que s'ho diu a sí mateix. No es que vagi en contra teva sinó que va en contra de sí mateix i si t'ho prens personalment et creuràs que ets un estúpid, per que estaràs d'acord amb allò que està dient.

El motiu pel qual fa que t'ho puguis creure o que t'ho agafis personalment  és el que se'n diu la "importància personal", que és l'expressió màxima de l'egoísme, per que considerem que tot gira al voltant nostre.

Aquí ve un comentari i una part d'aquest acord que trenca esquemes i hi podeu estar o no d'acrord, però ben interpretat, o millor dit, col·locat allà on li correspon té tota la raó del món.... Preparats? allà va:

Res del que els demés facin ho fan per tu. Lo que fa, o fan, és per ells mateixos. Tots vivim en el nostre somni (diga-li somni, realitat, vida, moment...) i en la nostra propia ment, els altres estan en un món i en una realitat completament diferent a la nostra. Quan ens prenem personalment allò que algú ens diu, suposem que sap el que hi ha al nostre món  i intentem imposarlo per damunt del seu món.

Tranquils... ara ho anireu entenent aquesta reflexió.... tornant a l'exemple d'aquell que us trobeu pel carrer i us diu "ets un estúpid", lo que aquesta persona diu, fa o les opinions que expressi responen als acords i a les creences que ella té en la seva ment i en el seu món, no en el teu. Per això si tu reculls aquest "verí" que t'envia te'l fas teu i si fas això normalment, t'acabes convertint en una presa fàcil per aquests "depredadors" que hi ha al món que van llençant verí, i això no ho volem oi? Nosaltres no ens hem de menjar la basura emocional de l'altre gent, per això si no t'ho prens personalment (com una cosa contra tu) et tornes inmune a això i aquesta inmunitat és el "do" d'aquest acord.

Si et prens les coses personalment, et sents ofés i reacciones defenent les teves creences i segurament acabes creant conflictes. Sents la necessitat de tenir la raó i de que els altres estiguin equivocats.

"No hay nada en el mundo mejor repartido que la razón: todo creemos tener suficiente"

EL que pensis de mí no és important per mi i jo no m'ho prenc personalment. Quan la gent et diu "oh! ets meravellós" no se t'ha de pujar al cap igual que no t'ha d'afectar que un digui "oh! ets super tontu!" Cap dels comentaris, utilitzant aquest pacte, t'ha d'afectar per que tu ja saps que ets. Pensis el que pensis, sentis el que sentis, o diguis el que diguis sé que es tracta del teu problema (o pensament o emocio... o opinió...bona o dolenta) però del teu, no del meu. És la teva manera de veure el món, o el que sigui, no la meva. No m'ho prenc personalment per que no et refereixes a mi sinó a tu mateix. I aquí si voleu us podeu rellegir el post de la Llei del Reflex (clicant aquí teniu el post)  publicat en aquest blog. Tot està lligat.

Tot el món té les seves pròpies opinions segons el seu propi sistema de creences, de tal manera que res del que pensin de mi, estarà relacionat amb mi sinó amb ells mateixos.

L'autor del llibre fa una reflexió enmig d'això que us he exposat. Ell diu que possiblement ara afirmaràs.... "ostres això que dius fa mal" referint-se al que està escribint o també ho podem fer extensiu a coses que a vegades ens diuen. Crec que a tots ens ha passat que una persona ens diu alguna cosa que dius... "ostres això m'ha fet mal"... i els que ens mostra i fa reflexionar l'autor es que, el que ens fa mal no és el que se'ns diu sinó les ferides que ja tenim dins nostre i que això ens les remou... algo així com qui posa el dit a la llaga. Per que si algo et fa mal es que alguna cosa se't remou per dins, per que sinó, com diríem popularment, "ens patinaria". Seria algo així com que et presiones sobre una pell sana no sents dolor però si ho fas sobre un lloc on hi tens una hematoma faràs un salt.

L'autor diu:

"No me lo puedo tomar personalmente en modo alguno, y no por que no crea ni confíe en ti, sino por que sé que ves el mundo con distintos ojos, con los tuyos. Creas una pelicula entera en tu mente, y en ella tu eres el director, el productor y el protagonista. Todos los demás tenemos papeles secundarios. Es tu pelicula.

La manera en que ves esa película se basa en los acuerdos que has establecido con la vida. Tu punto de vista es algo personal tuyo. No es la verdad de nadie más que de ti. Por consiguiente, si te enfadas conmigo, sé que eso está relacionado contigo. Yo soy la excusa para que tu te enfades. Y te enfadas por que tienes miedo, por que te enfrentas a tu miedo. Si no tuvieras miedo, no te enfadarías conmigo en modo alguno. Si no tuvieras miedo, no me odiarias en modo alguno. Si no tuvieras miedo, no estarías triste ni celoso."

Si no hi ha por i vius amb amor (aquí utilitzo aquesta paraula per dir de viure amb bons sentiments) no hi ha lloc per aquestes emocions. I sino hi ha lloc per aquestes emocions et sents bé.

No et prenguis res personalment, per que si ho fas t'exposes a patir per res. I ja sabem que els èssers humans som adictes al patiment en diferents graus i a vegades ens apoiem els uns als altres per mantenir aquesta "adicció", és com si haguèssim acordat ajudant-se mutuament a patir. I tot això és pot canviar! ho canviarem!

"Vayas donde vayas, encontrarás a gente que te mentirá, pero a medida que tu conciencia se expanda, descubrirás que tu también te mientes a ti mismo. No esperes que los demás te digan la verdad, por que ellos también se mienten a sí mismos. Tienes que confiar en ti y decidir si crees o no lo que alguien te dice".

Quan realment veiem als altres tal com són, sense prendre'ns res personalment, el que facin o el que diguin no ens farà mal. Si els altres et menteixen, no importa per què s'estan enganyant a sí mateixos i per que tenen por. Tenen por que descubreixis que no són perfectes. Treure's la màscara a vegades resulta dolorós. Si els altres diuen una cosa però en fan una altre, i tu no pares atenció als seus actes, et menteixes a tu mateix. Però si ets veraç amb tu mateix t'estalviaràs molt de dolor emocional. Dirte la veritat potser resulti dolorós, però no necessites aferrar-te al dolor. La curació està en camí, des de el mateix moment que  decideixes no patir més, que les coses et vagin millor es qüestió de temps.

Si algú no et tracta amb amor ni respecte, que s'alunyi de tu és un regal. Si aquesta persona no s'envà, lo més provable es que suportis molts anys de patiment amb ella.Que marxi potser resulta dolorós durant un temps, però finalment el teu cor sanarà. Llavors escolliràs el que realment vols, descubriràs que per escollir correctament, més que confiar en el altres, és necessari que confiis en tu mateix.

Si converteixes el Segon Acord en un hàbit a la teva vida, descubriàs un nou cel a la terra. El món sencer pot explicar rumors sobre tu, però si no te'ls prens personalment, seràs inmune a ells. Algú et pot enviar verí emocional intensionadament, però si no t'ho prens personalment, no te l'empassaràs. Quan no prens verí emocional, aquest es torna més nociu pel qui l'envia que per qui ho rep.

Quan t'acostumis a no pendre't res personalment, no necessitaràs dipositar la confiança en el que diguin o facin els altres, només caldrà que confiis en tu mateix per escollir amb responsabilitat què fer, què creure, què dir. I així serà molt difícil que els comentaris insensibles o els actes negligents dels altres et puguin ferir.

Segueix el teu cor, per que en el teu interior hi ha la resposta, i per molt que estiguis enmig d'un "infern" la llum està dins teu. És un bon acord per aplicar i sobretot per reflexionar. I si voleu que per acabar hi posem una mica de toc d'humor... el que ens està dient l'autor i que us he explicat tal qual ho diu ell en aquest post et pot resumir en una frase que em deia la meva mare i la meva iaia de ben petita: Gemma tu sigues sempre com ets i els altres si volen que et diguin cul d'olla però tu endavant. I recordeu hi ha coses que costen d'acceptar, decisions que costen de pendre, i deixar marxar les coses que no et beneficien fa molt mal. Però la sanació, quan prens la decisió, ja està de camí.

Aixi que.... endavant? si, no? va..... uns dies per pensar i anem pel Tercer Acord! Caminarem junts... per gaudir del paisatge i del camí!