Sigues impecable amb les teves paraules. Ho fas?

Avui començarem una sèrie de 4 post basats en un llibre que vaig llegir “Los Cuatro Acuerdos” que el recomano per tota aquella gent que vulgui començar per algun lloc i d’una manera senzilla a obrir una mica la seva consciencia i que serveix per començar a mirar el món amb uns altres ulls. A part l’aplicació d’aquests quatre acords a la teva vida quotidiana t’aportarà un nou benestar que farà que, d’alguna manera, allò que tant et molestava et deixi de molestar.

L’autor ens transmet el coneixement Tolteca. Fa milers d’anys els tolteques eren coneguts en tot el sud de Mèxic com “homes i dones de coneixement”.  Degut a la conquista europea van haver d’amagar aquest coneixement que per sort i una mica a l’ombra s’ha pogut anar transmetent de generació en generació. Aquest és el cas de l’autor, doctor de professió que després d’una experiència propera a la mort va veure clar que havia de seguir amb el llinatge familiar de transmetre aquest coneixement per ajudar a la gent. La primera frase que impacta un cop agafes el llibre és:

“No hay razón para sufrir. La única razón por la que sufres es porque así tú lo exiges. Si observas tu vida encontrarás muchas excusas para sufrir, pero ninguna razón válida. Lo mismo es aplicable a la felicidad. La única razón por la que eres feliz es porque tú decides ser feliz. La felicidad es una elección, como también lo es el sufrimiento.”

Sr. Miguel Ruiz

Impacta oi? 

El Primer Acord: SIGUES IMPECABLE AMB LES TEVES PARAULES

Aquest acord és el més important i el més difícil de complir. Sembla simple però és summament  difícil i poderós.

Mitjançant les paraules expresses el que sents, desenvolupes la teva creativitat, manifestes la teva intenció. El que somies, el que sents i el que realment ets ho manifestes a través de les paraules.

La paraula és un dels instruments més importants que tenim com a essers humans. Però també cal dir que és una arma de doble tall:  poden crear el somni més bonic o destrossar tot allò que t’envolta.

Les paraules són com encanteris, i de nostres depèn fer encanteris de màgia blanca o negre.

Posem un exemple, anem pel carrer i ens trobem a una persona i li diem: Ostres…. Fas cara de malalt estàs be? Que farà automàticament la persona, pensar que ho està! I si no ho està, les paraules li hauran penetrat tant a dins que potser al cap de poc realment es troba malament. Això passa molt sovint amb els nens, hem de ser molt conscients del que li diem als nens per que les paraules són com llavors que es planten en la nostra ment i la ment  és molt fèrtil! Així que intentem plantar bones llavors. Si a un nen li repetim contínuament “ets dolent i no vals per res” d’adult desenvoluparà i es creurà aquetes creences que de petit se li va plantar a dins seu. Serà llavors quan haurà de fer un gran treball per desactivar-les i agafar-ne de noves i positives. D’això en parlarem més endavant, de les creences.

A que es refereix l’autor quan diu que hem de ser impecables amb les nostres paraules. Impecable és “sense pecat” però no el pecat que ens han dit les religions, etc. Sinó que  el que sents o diguis en contra tu mateix es un pecat cap a tu. Vas contra tu quan et jutges o et culpes de coses. Ser impecable és no anar contra un mateix. Quan ets impecable assumeixes la responsabilitat dels teus actes però no et jutges per ells ni et culpes.

Ser impecable és no utilitzar-les contra tu mateix. Si jo vaig pel carrer i li dic a una persona “que estúpida que ets” aquestes paraules no van contra la persona van directament contra mi per que aquesta persona m’odiarà i el seu odi em perjudicarà a mi. Enteneu per on va l’autor quan ens explica això? Si em critiques a mi o em jutges i jo me n’adono, les teves paraules generaran un sentiment (normalment dolent) i una energia (normalment dolenta) si són males paraules que et rebotrà a tu que les has dit. Si t’estimo, m’estimaràs, si t’insulto, m’insultaràs, si sento gratitud per tu, tu la sentiràs per mi….

Ara pensa en això que has llegit i transporta-ho a la teva vida quotidiana. Quina és una de les manares de pitjor utilitzar les paraules i de saltar-te aquest acord? Els rumors! O el que anomenem els “chismes”.

Els rumors són pur verí. De fet els aprenem ja des de petits per que sempre hem escoltat a la gent del voltant opinant sobre altre gent així que ho portem incrustat a dins nostre. Però de nosaltres depèn començar a aplicar aquest nou acord a la nostra vida o no.

Hi ha una vella expressió que diu “A la miseria le gusta estar acompañada” que no és res més que a la gent que viu en un “infern” li agrada estar acompanyada.

El “chisme” el podríem comparar a un virus informàtic que s’introdueix al teu ordinador quan menys t’ho esperes, te el mateix llenguatge informàtic però la seva intenció es dolenta. El mateix passa amb un rumor a la teva vida. Si per exemple vas a un curs i un alumne et diu, aquest profe es un pedant i és insuportable. Les paraules d’aquest company i les emocions que t’ha transmès et queden immediatament gravades, encara que tu no siguis conscient del per que et fa aquest comentari. Potser a aquell alumne l’hagi suspès o potser tingui un mal dia i ho hagi dit sense fonament, però la raó és que a tu et queda allò a dins, ho vas comentant amb la gent i al final la bola va creixent, la classe et resulta pèssima i el professor et sembla un pedant i tot això no per culpa del professor, sinó del rumor.

Una mínima informació errònia pot espatllar la comunicació entre les persones, infectar a tots aquells qui toca, que a la seva vegada infecten a més gent.

Pitjor que els virus informàtics (els rumors) hi ha els pirates informàtics que són aquells que llencen els virus intencionadament per fer mal.

És per això que si entens aquest primer acord canviaran les relacions amb el teu entorn i amb les persones que més estimes.

Una premissa: No siguis dur amb tu mateix i et culpis o jutgis i t’enviïs males paraules igual que sigues conscient que no pots llençar rumors o virus al món exterior.

Pensem en les innumerables vegades que hem llençat o explicat rumors sobre persones que estimem només per que ens avalin allò que nosaltres creiem o sentim i amb la finalitat que la gent apoiés el teu punt de vista o per que la teva visió semblés la correcta (anar de víctima?). Però la teva opinió es només la teva opinió i el teu punt de vista i no te per que ser necessàriament veritat. La teva opinió ve de les teves creences, del teu ego…. No del de l’altre gent.

Quan adoptes aquest acord i ets impecable amb les teves paraules la teva ment també  es converteix en un camp fèrtil on només s’acullen les bones llavors. Es diu que la quantitat d’amor que sents per tu mateix es directament proporcional a la qualitat i a la integritat de les teves paraules.

No cal que “maxaquis” al del teu costat per créixer tu, no funciona així la cosa…

Com diu l’autor,a quest primer acord és una primera llavor que planto a la teva ment i només tu decideixes si vols que creixi o no.

Utilitza les teves paraules apropiadament. Utilitza-les per compartir amor, diga’t a tu mateix lo meravellós que ets i que pots amb tot, utilitza-les per trencar els vells acords que et fan patir, i utilitza-les per dir coses boniques a les persones que t’envolten, i si en algun moment has de dir alguna cosa que no t’agrada fes-ho sempre des de l’amor i fes-ho sempre a la persona que t’interessa, aparta els rumors, per que no són més que interferències que poden arribar realment a fer molt mal a totes les parts.

El següent acord serà: NO ET PRENGUIS RES PERSONALMENT.

Divertit també…. Disposats a anar avançant?

“Aquella tarde, mientras conducía, me prometí que la próxima vez que tuviera dudas pensaría lo mejor de la gente y no al contrario. Me he dado cuenta que no importa la de veces que me decepcionen, porque como he decidido que la siguiente persona que conozca será digna de mi amor y confianza, soy una persona más feliz y el mundo me parece un sitio mejor”