De cuc a papallona.... transforma't!

Fa uns dies una gran amiga, la Mei, que és la dolçor personificada va publicar aquest escrit en el seu Facebook:

"Como la mariposa, sintiendo el profundo deseo en mí & sabiendo que tengo la fuerza interior, con mi corazón abierto creo en realidad & confío en que con el tiempo saldré de mi capullo transformad@..."
Cuando confiamos plenamente en la existencia y aprendemos a fluir con facilidad en cualquier situación sabiendo que todo en la vida se trata de cambio, experimentamos una transformación de la consciencia verdaderamente heroica...
Tu vida no mejora por casualidad, mejora por el cambio. Puedes permanecer en tu concepción actual acerca de ti mism@, o puedes elegir crear de nuevo. A mí me gusta la idea de elegir de cambiar de nuevo…
Honra quien eres hoy, no condenes quien fuiste ayer, & sigue soñando con quien puedes ser mañana...

I a mi sempre m'ha encantat la transformació dels cucs en papallones. Ja quan era petita tenia els famosos cucs de seda i em semblava increíble el procés de transformació... de veure com una oruga, una mica horripilant, anava menjant unes fulles de morera per després acvabar fent un capullo de seda perfectament traçat i d'allà en sortia un èsser completament diferent al que havia entrat.

Saps? tu també tens aquest "do" transformador amb tu mateix, però segurament no te l'han ensenyat, pots canviar tu mateix i el teu entorn, això sí, sempre que tu vulguis.... no val voler per un altre. Un no canvia si ell mateix no vol! Hi ha gent que això els hi passa després d'haver experimentat algun procés una mica traumàtic, d'altres en canvi, el comencen per sí sols quan esperen alguna cosa més de la vida que porten i no es poden creure que la seva existència es limiti a allò que estan vivint en aquell instant. Potser en un principi no hi ha una gran transformació o una transformació radical, però sí que a través de petites transformacions pots arribar a ser qui vols ser.

Després d'estar pensant uns dies amb això avui ha caigut a les meves mans aquest texte que espero que el rellegiu algunes vegades:

ALAS DE MARIPOSA

Lo que para la oruga es el findel mundo, todos los demás lo llaman mariposa.

Richard Bach

Cuando me enfrento a un reto aparentemente insuperable, mis pensamientos suelen desenbocar en lo de la oruga y la mariposa. La oruga se enfrenta a una tremenda lucha para emerger del capullo, pero tiene que hacer ese esfuerzo con el fin de sobrevivir. Y lo mismo ocurre con la vida. Si evitamos los problemas, quizás terminemos haciéndonos más daño que bien. Quizás nunca podamos dar a luz a nuestro verdadero yo.

En ocasiones, es esa lucha, y el crecimiento inherente al proceso, lo que nos impulsa hasta ese lugar donde necesitamos estar. Pedir ayuda puede ser apropiado a veces, pero hay cosas que tenemos que hacerlas solos. Si ayudáramos a la mariposa a salir del capullo, no lograría desarrollar la fuerza suficiente como para poder volar. Quizás nosotros también precisemos de esos forcejeos para poder desplegar nuestras alas y transformarnos.

Per algú sortir del capullo serà empendere un viatje, o pendre una decisió, potser serà deixar una feina, o simplement fer una cosa que per molta gent és normal i per ell és tot un repte com és pujar a un avió i que no li vingui un atac de pànic. Potser serà trobar la feina de la seva vida o empendre un nou projecte, a lo millor és deixar una ciutat o fer les paus amb alguna persona que té pendent....o rependre una amistat oblidada o potser sortir del capullo és deixar precisament a un capu.... o a una capu....

Sigui el que sigui hi ha una part en tot procés que només depen d'un mateix. I si et puc ajduar en alguna cosa, per aquí estic.

I tal com diu sabiament la meva amiga Mei.... papallona i no cuc!