Impacta el títol oi? me inspirat amb el títol de una cançó de Malú "Aprendiz" per que, què no som nosaltres sino aprenents de la vida.
La vida es un joc d'escacs, on hi ha jugades d'estrategia, on hi ha peces que coneixes i d'altres que se't posen al davant, però a la vida has de saber "jugar" i has de saber que pots fer una passa enrrera i mirar el taulell del joc i pots fer una lectura del panorama. La clau està en saber-la interpretar. Hi ha estones que estàs tant ficat a dins de la "jugada" que perds l'autèntica prespectiva i això fa que et perdis a dins un taulell on tant si t'agrada com sino, aquella mateixa jugada, potser amb diferents peces, se't tornarà a repetir per que aprenguis el moviment que esta previst que donis per assimilar l'ensenyança que has d'apendre.
A vegades sembla que ens oblidem que aquí hem vinguit per apendre i per experimentar, per què i sinó.... algú em podria dir què hi fem aquí? així que es tracta de mirar al teu voltant i veure que passa, si estàs cansat o cansada de que sempre els mateixos patrons se't repeteixin, una siuació ja et resulta massa familiar, o quan no pots tirar endavant, para't... i observa... fes d'estratega i mirat-ho tot des de dalt, pregunta't què passa al taulell? quina situació t'és familiar? quina peça sempre es repeteix? o.... a vegades i lo més dur és preguntar-te, què és allò que no vols veure?
Hi ha situacions difícils en un mateix i cadascú té la seva pròpia història, a vegades les persones jutgem un fet, una situació o una persona sense tenir tota la informació sobre allò. És fàcil dir el "jo ho hauria fet diferent" o "jo no ho hagés fet mai" però de veritat saps del cert que si tu no fòssis aquella persona no haguessis fet lo mateix?
No jutgis per què algú no va parlar o no jutgis per que algú no va fer... si va pasar així és per que havia de passar no? mira't a tu mateix i mira què és el que has d'apendre d'allò o mira si no és la vida o l'Univers qui t'està posant una vegada rera l'altre un mateix fer o una situació per que aprenguis alguna cosa. Potser... a estimar-te a u mateix? a pendre la inicitiva? a fer un canvi a la teva vida? potser és el moment de fer una passa endavant. I cadascú és responsable dels seus propis actes, els que fa i els que no fa, tingue-ho sempre present.
Un dia en un llibre que vaig llegir sobre el Dalai Lama que es titula "Los 8 passos hacia el amor" (que ningú se'l compri si es pensa trobar l'alquimia de l'amor de parella) en un dels primers capitols i com a base per la vida et deia que, una cosa escencial per la vida, és la següent: "aprén a agrair i donar les gràcies i a estimar als teus enemics per que són ells o a través d'ells d'on aprens les lliçons més valuoses de la vida". Si us he de ser sincera quan ho vaig llegir quasi caic enrerra, tota la vida "maleïnt" a qui m'havia fet mal i ara l'havia d'estimar? però que era allò? però si et pares a pensar per un moment veuràs que cada vegada que t'han fet mal tu t'has tornat més fort, que quan et creies al límit de les teves forces i deies que ja no podies més i et superaves allò et tornava a fer gran, és com allò que diuen que després del pitjors dels desamors és quan arriba l'autèntic amor. Per que qui mai l'han daixat amb el cor partit com pot saber el que és realment estimar? valorar a una parella i entregar-se? com podia diferenciar l'amor verdader del passatger.... doncs com això, en tot en la vida mira d'anar-ho aplicant i et sorprendrà com al final estaràs d'acord amb aquesta afirmació del Dalai Lama.
A vegades el teu enemic és qui menys esperes, una feina, algú de la familia, una parella.... potser el més dur és que et mostrin un camí que has de pendre o una decisió que has de prende i tu siguis incapaç de moure cap dit per fer-ho bloquejat per el terror dels canvis o per trencar uns esquemes que no estàs disposat a fer per que farien que sortissis d'allò que anomanem la "zona de confort". Però, saps? hi ha un altre món allà fora, un món que comença el dia que et comences a estimar i valorar a tu mateix. El dia que ets valent. El canvi comença el dia que decideixes canviar, o que vols fer algo per millorar.
Hi ha una dita de no sé qui que diu que "no hay más ciego que aquél que no quiere ver" i ha arribat el moment de que comencem a obrir els ulls i a veure la nova realitat....
Potser ha arribat el moment de obrir els ulls, potser ha arribat el moment de saber la veritat i potser ha arribat el moment de deixar de jutjar allò que realment no acabes de conèixer del tot, per donar pas a l'autenticitat, per donar pas a allò que hi ha en tu reflexat en cada una de les persones que t'envolten i sobretot en aquelles que has tingut un conflicte, agraeix a aquestes persones que t'hagin posat al davant allò que per tu sol no volies veure, abraça't i segueix, apartant allò que et fa entravancar, obrint bé el ulls i mirant allò que la vida i que l'Univers et posa al davant una vegada i una altre per que n'aprenguis.
Ves a la font, torna-hi si cal, i un cop l'aigua que creies bruta es torni neta sigues capaç d'aixecar la vista i mirar la UNICA veritat als ulls de qui o el què sigui.
Arriba el moment de veure-hi, no creus?
P.D. Yo si!
Grácias Lola Palma por mirar en un mismo espejo y ver el mismo reflejo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario