Sempre hi ha un moment a la teva vida que has de fer una cosa sol... o que t'has de buidar per tornar-te a omplir.
No saps com, ni quan, ni tan sols hi ha un per què clar i definit. Potser t'has d'enfrontar a una situació sol o has de viure un sentimet en soledat, un moment d'aquests que per molt que et diguin, per molts consells que tinguis, només tu passes el que sents.
Que algú intenti recordar els bons consells quan cau la nit i es troba cara a cara amb la foscor i amb la soledat, que algú intenti recordar una imatge bonica quan les llàgrimes no et deixen veure més enllà, que algú intenti parlar amb un cor trencat o a una ànima desgarrada.... a vegades has de caure per tonar-te a aixecar o has de buidar-te per tornar-te a omplir i en aquells moments de tanta desesperació has d'acabar pensant que el dolor és inebitable però que el patiment és opcional....
Així que pensa que mai ningú et traurà aquells moments, ningú té una bareta màgica que et traurà el dolor i els problemes, has de passar per totes les fases de ràbia, d'ira, d'odi, d'acceptació, de perdó.... i només tu ho pots fer. I has de saber que te'ls has de permetre tots aquests moments i que has de cridar, plorar, rebotar-te.... per després poder acceptar... Ni tan sols mai podràs evitar el patiment d'un fill si és que ha de passar per una experiència, l'hauràs simplement d'acompanyar.... Sí que pots trobar eines o gent que t'acompanyin en aquest moment per que el camí rocós es vagi fent més llis i sigui més fàcil de transitar.
Amb el temps he entés que la vida et posa a poves moltes vegades, a vegades se't presenta una situació límit en la que només tu tries com reaccionar.
És veritat que tothom te un camí escrit, digali destí o com vulguis.... pero tu has d'arribar fins aquell punt... i lo únic que pots triar és com arribar-hi. És precisament el que diuen moltes dites.... no pots escollir certes situacions de la teva vida però sí que pots escollir com enforntar-te a elles. Ens hem d'aixecar i t'has d'aixecar en els moments que creus que tot s'ensorra o has de ser prou valent en el moment en que la vida et mostra que una part de tu o del que t'envolta s'esmicola. Pot ser que et mostrin mil bloquejos a la teva feina, o en la relació amb una amistat, potser t'estan posant continuament pals a les rodes en una relació de parella o la parella et fa mil coses que tu penses que no et mereixes, potser és una malaltia que t'ha aparescut per que t'estan dient "ep! mira el teu cos i mira més endins de tu!" però només tu faras aquest "paron" al camí i analitzaràs cap a on vols anar. Ningú deixa a ningú si un mateix no vol, ningú supera una malaltia si un mateix no vol, ningú sana una relació d'amistat o de parella si un no vol....
No hi ha res que sigui per sempre, per que tu evoluciones conforme creixes.... no ets la persona que erets fa 10 anys, ni tan sols la que erets fa un dia, es tracte molts cops de deixar anar per tornar agafar, de buidar-se per omplir-se, de deconstruir per construir.... i pensar que si estàs en la fase de destrucció que sembla que algú hagi tirat aquella peça de dominó que fa caure totes les altres, pensar que tindràs la oportunitat de tornar-les aixecar i fer un nou dibuix.
Estem en un moment de canvis, i no és casualitat que segurament passin moltes coses de les que passen a la teva vida, i com tot i com sempre, hi haurà dos tipus de persones, les que seguiran agafades a lo vell sense voler mirar el que l'Univers els hi està dient, i les que amb dolor o no, veuran que nous horitzons estan al davant i que els vells patrons ja no són vàlids. Ningú decidirà per tu i només tu escolliràs el grup en el que vols estar.
Jo segueixo pensant en que no estem en una crisi global o planetària... per què com diu el gran mestre Punset, la Terra no ha entrat en guerra amb Venus ni amb Júpiter! Sento que que la crisi és amb un mateix i que ara tenim la oportunitat que individualment tornem a pensar en la Unitat de tots i que així creixent cada un, creixarem tots junts i podem fer coses extraordinàries. Aìxò està a les nostres mans i serà el nostre futur.
Estima't a tu mateix i sana't a tu mateix per poder-ho fer als altres.... i al final aprens que acceptar el final d'algunes coses és donar la benvinguda a uns nous començaments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario